Em sento desubicat

Tinc una gran angoixa que no em deixa en pau.
Avui em sento desubicat, fora de lloc allí on estigui. Crec que no és JetLag.

On estic?

Afegeixo: Em sento emmental ;)

S'acosta el futur

Estic en crisi de futur.

Començar la universitat em va garantir un temps d'uns 3-4 anys de calma decisional, tenia molt clar el que volia fer.

Als temps, m'he adonat que ja no volia fer allò que portava tota la (curta) vida perseguint: hi ha gent molt més bona que jo, que en saben molt més i amb més profunditat. Molts plats i poc pastís, i hi ha plats més grans que el meu.

Tot i això, vaig descobrir un nou camp, totalment diferent, més desconegut o atípic. Sembla molt estimulant, gratificant i enriquidor. Crec que m'agrada, però no hi he trobat el meu lloc encara.

Porto quasi un any orientant-me, preparant aquest futur. I ara, s'acosta el moment de decidir, la calma decisional s'acaba.

Cal buscar un Projecte de Fi de Carrera. M'agradaria una cosa difícil però abastable; novedosa i diferent però alhora que pugui tenir una aplicació real. Voldria aportar a aquest món una engruna com a agraïment a donar-me tot el que sé.

Però el que m'angoixa de debò és el que vindrà després. Treballar i realment adonar-me que he après moltes coses de profit? Fer un màster of the universe i dedicar dos anys més a estudiar i destilar euros de l'aire? Treballar durant un any d'alguna cosa del que vull fer i després fer el màster?

Estic en crisi, amics.

Tot sembla igual

Tot sembla igual, però res s'hi assembla.
Tot segueix en la mateixa direcció, però el paisatge ha canviat.
Tot és diferent, però segueix igual.

Vamos a la cama!

VAMOS A LA CAMA
La família Telerín

Un recado de parte de la tele
ya va siendo hora
de que los peques
nos vayamos a la cama
¡¡ ale !!
Vamos a la cama
que hay que descansar
para que mañana
podamos madrugar disfrutar
(se repite 4 veces)

Tot són realitats, en realitat

Avui m'he adonat que hi ha dos realitats:
La que veiem, i la que volem veure.
La realitat que volem veure és verda, marró, blava, gris... depèn dels ulls amb que la mirem. No és una realitat psicodèlica i psicotròpica, al contrari, és igual en aparença que la que veiem realment, però amb algunes sutileses diferents. Una persona amable, una paraula, un somriure, un arbre frondós, un dia assoleiat i agradable...

Però, la realitat no és així. De tant en quant, veus la realitat autèntica, la que és igual per tots els que t'envolten, i llavors t'adones que les paraules amables no són molt més que una pura cortesia i formalitat, les paraules són les justes, a l'arbre se li cauen les fulles i el dia s'acaba de convertir en una tempesta de 2 litres per minut.

Per cert, ha tornat a diluviar a la ciutat.

Visions d'esperança

Diuen que l'esperança és l'últim que es perd, però el seu color verd és car de veure i fugisser. Quan creus que el podràs veure, i amb ell l'esperança i il·lusió que simbolitza, s'amaga, i llavors no saps si el veies de debò o només ha estat una visió.

Potser és que el verd és un color que no pot tenir-se prop.

Coses a fer

Tinc coses a fer i un conflicte entre elles.
Per una part hi ha la pila del que s'ha de fer:
Estudiar, pràctiques, feina urgent i no aplaçable, cuidar d'un mateix, fer allò a que t'havies compromès fa més un mes i no pensaves que arribaria... Les tres primeres coses són infinites: quan les fas, tornen a aparèixer.

Després tenim la pila del que hauria de fer:
Trucar als amics, endreçar coses, feina important poc aplaçable, cuidar dels que més aprecies...

I a continuació hi ha la pila del que vull fer:
Sortir amb els amics, mirar els 25 DVD a la pila "per veure", marató d'El Senyor Dels Anells (12h!) , passejar sense rumb fix (potser cap a una geladeria o xocolateria MMMM!), cultivar la part juganera dedicant un dia sencer al Splinter Cell o a la Nintendo amb els amics, escapar-se en bona companyia un cap de setmana a algun lloc sense Internet i a ser possible sense cobertura de mòbil, posar-se en pau amb un mateix...

Com veieu, la llista de coses obligatòriament a fer és tediosa i , la de coses recomanables en té poques però força importants,
i la de coses que vull fer és simplement, interminable. Algunes poden fer-se fàcilment, però d'altres requereixen força temps. Temps pel que també competeixen tasques tan importantíssimes com omnipresents com són les pràctiques o la feina.

Si el dia fós de 48h, encara em faltarien hores; de fet, trobaria més coses a fer i necessitaria un dia encara més llarg.

Plou sobre verd

Avui ha plogut. Quasi diluviat sobre la ciutat i la seva desprevinguda gent.
Cotxes, terrats, carrers, parcs, gespa..
Gespa verda, que desprèn frescor.
Color verd, d'esperança.
Esperança d'algun dia, saber més de tu.


imatge de: http://fizyka.phys.put.poznan.pl/~pieransk/Physics%20Around%20Us/Physics%20around%20us.html

Tonta alegria

Normalment, no li poso gaire il·lusió al rebre SMS, tret que comencin amb la paraula wapoooo, perque em fan somriure, sobretot quan m'estic aborrint i a punt de desconnectar del món.

Però de vegades, no és la primera paraula el que fa somriure.

BIIPBIIP! BIIPBIIP! 1 Mensaje recibido!