Bona companyia, metal que no és metal de fons, i la immensitat de la nit.
Quan existeixes en bona companyia no cal més.
Bé, de vegades un planisferi és útil...
No sé que em passa, no sé què és, però sé que en vull saber més.
domingo, 31 de agosto de 2008
Cal poca cosa
Diuen que cal poca cosa per passar-ho bé, i realment, és veritat.
Bona companyia, metal que no és metal de fons, i la immensitat de la nit.
Quan existeixes en bona companyia no cal més.
Bé, de vegades un planisferi és útil...
No sé que em passa, no sé què és, però sé que en vull saber més.
Bona companyia, metal que no és metal de fons, i la immensitat de la nit.
Quan existeixes en bona companyia no cal més.
Bé, de vegades un planisferi és útil...
No sé que em passa, no sé què és, però sé que en vull saber més.
miércoles, 27 de agosto de 2008
Abandonando el falso presente
Llega un dia, en el transcurso de ése presente que creiste crear a continuación de tu pasado, en el que te das cuenta que no creaste un presente, sino que continuaste con el pasado.
Llega un dia, en el transcurso de éste presente que creiste crear a continuación de tu psado, en que abres los ojos, y te das cuenta, así, sin más, que ése falso presente en que vivias ha pasado, sin más, de repente, sin previo aviso. Y además de éso, sabes como es el presente de verdad, en el que tu y sólo tu gobiernas todo lo que sucede, lo que piensas, lo que haces.
Tu presente está aquí, no hace falta que te espere, estás preparado; es el momento y podrás llegar a todo lo que desees.
Ahora sí, eres capaz de todo.
Llega un dia, en el transcurso de éste presente que creiste crear a continuación de tu psado, en que abres los ojos, y te das cuenta, así, sin más, que ése falso presente en que vivias ha pasado, sin más, de repente, sin previo aviso. Y además de éso, sabes como es el presente de verdad, en el que tu y sólo tu gobiernas todo lo que sucede, lo que piensas, lo que haces.
Tu presente está aquí, no hace falta que te espere, estás preparado; es el momento y podrás llegar a todo lo que desees.
Ahora sí, eres capaz de todo.
martes, 26 de agosto de 2008
Desconocidos
Quien soy? quien eres? quienes somos?
No lo se, a veces me sorprendo, no me conozco; no se quien eres, no te conozco. Somos seres anónimos, personas desconocidas, pobladores del mundo.
Sólo sé que corren fuertes vientos de tormenta...
Vientos de cambio, que no dejan nada indiferente y todo lo hacen volar y cambiar de lugar...
No lo se, a veces me sorprendo, no me conozco; no se quien eres, no te conozco. Somos seres anónimos, personas desconocidas, pobladores del mundo.
Sólo sé que corren fuertes vientos de tormenta...
Vientos de cambio, que no dejan nada indiferente y todo lo hacen volar y cambiar de lugar...
sábado, 23 de agosto de 2008
Enyorança
A tots aquells que han canviat de cami:
Us trobo a faltar, espero que algun dia, tornem a trobar-nos i saber què va fer que escollissim no tornar-nos a trobar.
Us trobo a faltar, espero que algun dia, tornem a trobar-nos i saber què va fer que escollissim no tornar-nos a trobar.
miércoles, 20 de agosto de 2008
La vida en un suspiro
La vida, que gran cosa. Nos permite ser nosotros, ser otros, ser todos, ser un don nadie.
Estar aqui, estar alli, no estar, estar en todas partes.. la vida te lo permite todo.
Pero a veces, un cúmulo de casualidades, hechos, circunstancias, estar allí donde el destino te designó, hace que simplemente te desvanezcas, como los trazos que borra incesantemente el pequeño que aprende a escribir, aunque ésta vez, te borra para escribir el final.
En recuerdo a todos los que no podrán continuar escribiendo sus trazos, debemos todos disfrutar de la vida, que el destino es implacable, y a veces, rápido, muy rápido, quizás demasiado...
Estar aqui, estar alli, no estar, estar en todas partes.. la vida te lo permite todo.
Pero a veces, un cúmulo de casualidades, hechos, circunstancias, estar allí donde el destino te designó, hace que simplemente te desvanezcas, como los trazos que borra incesantemente el pequeño que aprende a escribir, aunque ésta vez, te borra para escribir el final.
En recuerdo a todos los que no podrán continuar escribiendo sus trazos, debemos todos disfrutar de la vida, que el destino es implacable, y a veces, rápido, muy rápido, quizás demasiado...
La fragilitat del segle XXI
Mentre responia al comentari d'en MrBlonde sobre la vida analògica a l'entrada anterior m'he quedat sense connexió a internet, però no me n'he adonat fins que el missatge s'havia perdut per sempre.
De fet, m'he quedat sense llum, cosa que no he detectat de bon principi ja que ja estava les fosques.
Donat que ja és tard i no tinc son ni internet, he pensat que potser podria respondre un mail pendent, però he caigut en què els missatges es descarreguen d'internet al moment de llegir-los... i per tant no puc situar-me per respondre.
Així que he tornat a pensar en la vida analògica que postulava MrBlonde.
Com a nota diré que la llum va fent pujades de un o dos segons, amb el que s'engega l'equip hifi, el telefon inalambric, la nevera, l'aquari, el despertador i un munt més de dispositius electrics i electrònics que no arribo a veure o sentir: tots alhora i amb un so estrident i caracteristic. So o bé soroll que fa recordar encara més que no tinc corrent elèctrica, en una urbe del primer/segon món industrialitzat d'una societat urbana occidental del segle XXI.
Fa uns anys, quan la vida era més analògica, crec que en realitat, érem més feliços, en el sentit que erem menys dependents de quelcom tan fràgil i per tant que fallés no ens afectava.
En aquell llavors, que no fa tants anys (10? 15?), la tecnologia estava ja present a les nostres vides: usavem i abusavem de televisor, video, canals de pagament, els més pioners DVD, equip de musica amb radio, cd, casset, discmans, walkmans, algun telefon mobil, ordinadors (fix i sobretaula), connexió a internet (fins i tot banda ampla)... De fet, podriem dir que la tecnologia era gairebé la mateixa que ara, no ha cambiat tant en essència.
Llavors, que estic dient que erem menys dependents? El que ha canviat és la relació amb la tecnologia, que és el que ens fa dependents.
Fa anys, ens relacionavem amb la tecnologia de forma puntual i independent, sense integrar-ho a la nostra vida diaria. Ara utilitzavem el mòbil, ara veiem un dvd, ara escoltem musica amb el discman, ara treballem al ordinador, ara busquem una cosa a internet... res relacionat. Si falla una tecnologia amb la resta no passa res, podem seguir fent la nostra vida amb força normalitat.
Ara en canvi, el model ha cambiat, i encara està canviant.
Pots estar al sofa, connectat a internet amb un programa mig inutil a la tele que estàs rebent per internet, mentre obtens nova musica online i escrius un document per la feina amb 3 companys alhora per internet; de pas, en un moment li recordes amb el mòbil a un amic que el sopar d'avui és a les 21 enlloc de les 20.30.
Acaba de tornar la llum. he estat uns 40 minuts sense llum
A l'exemple hi ha 4 factors diferents: televisió, feina, oci-música i societat-amics, tot alhora amb factor comú a tots ells, tret de la electricitat: internet, i ara el treiem. Només podem dir-li al nostre amic que el sopar és mitja hora més tard.
La tecnologia ha quedat totalment relacionada: televisió, música, feina, i no hi ha escapatòria, no hi ha plà B.
Potser tenim música al reproductor MP3...
Potser fan alguna cosa a la tele "normal"...
Però, i la feina? Què fem amb el document col·laboratiu que estavem redactant? No podem realitzar la nostra tasca principal, ens falta el pilar més bàsic de la tecnologia, podirem sacrificar la resta, però seguim sense poder acabar el document.
La integració de la tecnologia a les nostres vides ens ha permès compaginar tres coses que no eren possibles de compaginar fins que no hem integrat tots els usos de la tecnologia entre ells:
col·laboració, distància i comoditat.
Un altre cas és resoldre dubtes inútils, però urgents per la curiositat humana. Amb internet, en uns segons obtens la resposta i satisfàs la curiositat, i potser quedes com el rei del moment per saber la resposta.
Però que fas, quan internet no està disponible? Potser pots consultar la vella enciclopèdia catalana, la Espasa-Calpe o la guia michelin a veure si hi ha sort...
Internet ens ha permès unir moltes tecnologies que fins fa poc ni sabiem que podien relacionar-se però ens ha tornat molt fràgils, massa digitals, massa dependents. No crec que sigui dolent ni perillós, però si és un punt massa critic si falla i cal tenir un plà B, igual que teim pla B quan marxa la llum.
De fet, que se'n vagi la lum si vol, però que ens deixi internet aquí siusplau.
Escrit tard en una nit d'insomni, foscor i aïllament tecnològic.
PD: és molt més llarg del que m'agradaria...
De fet, m'he quedat sense llum, cosa que no he detectat de bon principi ja que ja estava les fosques.
Donat que ja és tard i no tinc son ni internet, he pensat que potser podria respondre un mail pendent, però he caigut en què els missatges es descarreguen d'internet al moment de llegir-los... i per tant no puc situar-me per respondre.
Així que he tornat a pensar en la vida analògica que postulava MrBlonde.
Com a nota diré que la llum va fent pujades de un o dos segons, amb el que s'engega l'equip hifi, el telefon inalambric, la nevera, l'aquari, el despertador i un munt més de dispositius electrics i electrònics que no arribo a veure o sentir: tots alhora i amb un so estrident i caracteristic. So o bé soroll que fa recordar encara més que no tinc corrent elèctrica, en una urbe del primer/segon món industrialitzat d'una societat urbana occidental del segle XXI.
Fa uns anys, quan la vida era més analògica, crec que en realitat, érem més feliços, en el sentit que erem menys dependents de quelcom tan fràgil i per tant que fallés no ens afectava.
En aquell llavors, que no fa tants anys (10? 15?), la tecnologia estava ja present a les nostres vides: usavem i abusavem de televisor, video, canals de pagament, els més pioners DVD, equip de musica amb radio, cd, casset, discmans, walkmans, algun telefon mobil, ordinadors (fix i sobretaula), connexió a internet (fins i tot banda ampla)... De fet, podriem dir que la tecnologia era gairebé la mateixa que ara, no ha cambiat tant en essència.
Llavors, que estic dient que erem menys dependents? El que ha canviat és la relació amb la tecnologia, que és el que ens fa dependents.
Fa anys, ens relacionavem amb la tecnologia de forma puntual i independent, sense integrar-ho a la nostra vida diaria. Ara utilitzavem el mòbil, ara veiem un dvd, ara escoltem musica amb el discman, ara treballem al ordinador, ara busquem una cosa a internet... res relacionat. Si falla una tecnologia amb la resta no passa res, podem seguir fent la nostra vida amb força normalitat.
Ara en canvi, el model ha cambiat, i encara està canviant.
Pots estar al sofa, connectat a internet amb un programa mig inutil a la tele que estàs rebent per internet, mentre obtens nova musica online i escrius un document per la feina amb 3 companys alhora per internet; de pas, en un moment li recordes amb el mòbil a un amic que el sopar d'avui és a les 21 enlloc de les 20.30.
Acaba de tornar la llum. he estat uns 40 minuts sense llum
A l'exemple hi ha 4 factors diferents: televisió, feina, oci-música i societat-amics, tot alhora amb factor comú a tots ells, tret de la electricitat: internet, i ara el treiem. Només podem dir-li al nostre amic que el sopar és mitja hora més tard.
La tecnologia ha quedat totalment relacionada: televisió, música, feina, i no hi ha escapatòria, no hi ha plà B.
Potser tenim música al reproductor MP3...
Potser fan alguna cosa a la tele "normal"...
Però, i la feina? Què fem amb el document col·laboratiu que estavem redactant? No podem realitzar la nostra tasca principal, ens falta el pilar més bàsic de la tecnologia, podirem sacrificar la resta, però seguim sense poder acabar el document.
La integració de la tecnologia a les nostres vides ens ha permès compaginar tres coses que no eren possibles de compaginar fins que no hem integrat tots els usos de la tecnologia entre ells:
col·laboració, distància i comoditat.
Un altre cas és resoldre dubtes inútils, però urgents per la curiositat humana. Amb internet, en uns segons obtens la resposta i satisfàs la curiositat, i potser quedes com el rei del moment per saber la resposta.
Però que fas, quan internet no està disponible? Potser pots consultar la vella enciclopèdia catalana, la Espasa-Calpe o la guia michelin a veure si hi ha sort...
Internet ens ha permès unir moltes tecnologies que fins fa poc ni sabiem que podien relacionar-se però ens ha tornat molt fràgils, massa digitals, massa dependents. No crec que sigui dolent ni perillós, però si és un punt massa critic si falla i cal tenir un plà B, igual que teim pla B quan marxa la llum.
De fet, que se'n vagi la lum si vol, però que ens deixi internet aquí siusplau.
Escrit tard en una nit d'insomni, foscor i aïllament tecnològic.
PD: és molt més llarg del que m'agradaria...
miércoles, 13 de agosto de 2008
Noves tecnologies, noves maneres d'equivocar-se
Fa uns anys, les confusions eren el pa de cada dia:Papers amb informació incorrecta, adreces mal escrites, telefons mal donats expressament o involuntariament,...
Fins fa uns anys, era habitual rebre trucades de desconeguts que creuen que truquen on no truquen. Encara fa més anys, possiblement es rebien cartes personals (per correu postal) que no anaven dirigides en realitat a la teva adreça.
Actualment, però, aquesta costum s'ha perdut força:La gent ja no envia cartes per correu i els números els memoritzen al telèfon mòbil i els donen a base de trucades perdudes, pel que les trucades equivocades disminueixen molt i ja és un tipus de trucada en desús.
Ara és més habitual tenir trucades errònies de persones conegudes que s'han equivocat al seleccionar el número a la agenda. Coses que passen.
Però avui he descobert una nova via en el món de les equivocacions:He rebut un correu electrònic equivocat.Era un text llarg (4 pàgines de text), personal, quasi intim, d'una persona que no conec dirigit a una altra persona que tampoc conec, i que pel que imagino de la història diria que com a minim tenen 10 anys més i no ho ha passat gens bé escribint el text.
Quines coses té la vida. Em respondrà aquesta persona?
Escrit el 13 d'agost de 2008
PD: Em va respondre demanant disculpes per l'equivocació, i mostrant-se avergonyida perque era un missatge força intim.
Coses de la vida.
Fins fa uns anys, era habitual rebre trucades de desconeguts que creuen que truquen on no truquen. Encara fa més anys, possiblement es rebien cartes personals (per correu postal) que no anaven dirigides en realitat a la teva adreça.
Actualment, però, aquesta costum s'ha perdut força:La gent ja no envia cartes per correu i els números els memoritzen al telèfon mòbil i els donen a base de trucades perdudes, pel que les trucades equivocades disminueixen molt i ja és un tipus de trucada en desús.
Ara és més habitual tenir trucades errònies de persones conegudes que s'han equivocat al seleccionar el número a la agenda. Coses que passen.
Però avui he descobert una nova via en el món de les equivocacions:He rebut un correu electrònic equivocat.Era un text llarg (4 pàgines de text), personal, quasi intim, d'una persona que no conec dirigit a una altra persona que tampoc conec, i que pel que imagino de la història diria que com a minim tenen 10 anys més i no ho ha passat gens bé escribint el text.
Quines coses té la vida. Em respondrà aquesta persona?
Escrit el 13 d'agost de 2008
PD: Em va respondre demanant disculpes per l'equivocació, i mostrant-se avergonyida perque era un missatge força intim.
Coses de la vida.
domingo, 10 de agosto de 2008
AH! En mi casa jugamos así!
Requisits:
- Una baralla del UNO (UNO, UNO Splash, UNO Master, UNO Attack, UNO Dados).
- Un grup de gent diversa, contra més millor. mínim 2 persones.
- una superficie aproximadament plana per deixar les cartes, suficient per poder estar tots al voltant.
Normes del joc:
En teoria les oficials, adjuntes al joc.
Inici del joc:
Es reparteixen N cartes (7, segons la normativa oficial) a cada participant, i se'n deixa una descoberta al centre: ha de ser una carta numèrica corrent.
Evolució del joc:
Tirades múltiples:
- Un jugador té a la seva mà, 2 cartes del mateix color i número o "poder" i les tira de cop, enlloc de seguir la normativa de tirar només una carta cada cop.
- El següent jugador crida indignat: "Ha tirat dos cartes alhora!!!! TRAMPÓS!!"
- Llavors rep: "AAH! En mi casa jugamos así!"
Acumulació de Roba X:
- Un jugador llença un comodí del tipus "Roba X cartas" (X = +2, +4 segons la carta. Uno Splash incorpora les +1 i +2 "Roban Todos Menos Tu").
- El següent jugador, enlloc de robar les cartes que li corresponen, contraataca llençant una carta +2 o +4 i no roba res, passa al següent jugador.
- Aquest jugador, alucina i diu: "Trampós!!!". Al que rep per resposta: "AAH! En mi casa jugamos así!".
En condicions de baixa il·luminació:
Com no sempre es pot jugar al UNO en una zona perfectament il·luminada, un grup de jugadors del UNO van crear el concepte Bezúl, pel qual, el UNO passa a tenir 3 colors enlloc de 4:
- Groc
- Vermell
- Bezul
el color bezul té el doble de cartes que els altres colors, ja que agrupa tant les cartes verdes com les blaves, que no son fàcils de distinguir quan hi ha poca llum.
AAAH! En mi casa jugamos así!
Cada vegada que es descobreixen i es creen noves normes, s'explica la normativa no oficial que s'ha aplicat, i s'arriba a un acord d'aplicació amb els que desconeixien aquesta norma del joc.
Després d'aquest manual d'instruccions bé la seva explicació, que és ben senzilla:
Les normes del joc estan per trencar-se i adaptar-se per tal que el joc sigui el més divertit possible.
Quines normes apliqueu i coneixeu per fer el joc més divertit?
Per cert, algú juga al UNO amb puntuacions tal com diu la normativa oficial?
miércoles, 6 de agosto de 2008
El Mundo
Me siento limitado en un mundo tan grande.
Mis alas son demasiado pequeñas
para llegar a todas partes;
y en su intento de abarcar,
no me dejan avanzar.
Avanzar hacia el futuro,
avanzar hacia el deseo.
Deseo contenido, a veces en pequeñas muestras de ilusión, a veces en pequeñas perlas de sudor. Otras en cambio, más dolorosas, en pequeñas lágrimas que intentan escapar de su prisión.
Deseo expresado, enérgico, explosivo. Locuras, acciones, intenciones, palabras, valentía. Todos lo conocen, muchos lo saben, algunos lo comparten, pero no todos lo comprenden y el deseo se contiene, en silencio, en pequeños frascos de ilusión.
Ilusiones rotas, por éste duro mundo. Ilusiones llenas de expectativas fingidas, confundidas, irreales. Sensaciones realistas que son meras ilusiones. Deseos traicioneros, contradictorios, de difusas aunque buenas intenciones.
Ilusiones conseguidas, deseos realizados, logros completados. que son reemplazados por nuevas ilusiones.
Ilusiones por venir, por ir, por crear destruir. Ilusiones que tiran de nosotros y nos hacen como somos. Ilusiones que nos enseñan hacia donde queremos ir: el camino es cosa nuestra, encontrar ése camino hacia la ilusión es lo que hacemos en éste mundo.
Mundo de deseos
Mundo de ilusiones
Mundo de pasiones.
Grandes pasiones, pasiones de una vida, pasiones compartidas. Éstas, se realimentan de las pasiones propias y ajenas, publicamente crecidas, mostradas, reconocidas. Pasiones privadas, secretas ocultas u olvidadas; guardadas en lo mas profundo, para que no osen escapar, que pudieran traicionarnos, herirnos o engañarnos, compartidas con aquellos que las valoran, que nos valoran, que valoramos. Pasiones que nos mueven, nos impulsan, nos acogen cuando todo parece girarse. Pasiones que nos vuelven a la realidad cuando todo avanza sin control, sin fin y a toda prisa: pasiones que ayudan a entender éste mundo tan complejo lleno de secretos, oposiciones, sentimientos, gestos.
Gestos voluntarios, necesarios, obligados. Gestos que hablan por si mismos. Gestos involuntarios, que hablan más de lo que callas, gestos que callas para que no hablen más de lo que callas. Gestos que deseas, y no deben ser. Gestos que no deben ser, y son. Gestos que deseas que sean, y no son. Gestos de ilusion, gestos sin intención.
Intención que lo es todo. Intenciones buenas, intenciones malas, intenciones que no son.
Nada es lo que parece aunque todo intenta parecer.
Escrit el 18 de juliol
PD: Mi intención de escribir, mi inspiración, no dura más de media hora.
Mis alas son demasiado pequeñas
para llegar a todas partes;
y en su intento de abarcar,
no me dejan avanzar.
Avanzar hacia el futuro,
avanzar hacia el deseo.
Deseo contenido, a veces en pequeñas muestras de ilusión, a veces en pequeñas perlas de sudor. Otras en cambio, más dolorosas, en pequeñas lágrimas que intentan escapar de su prisión.
Deseo expresado, enérgico, explosivo. Locuras, acciones, intenciones, palabras, valentía. Todos lo conocen, muchos lo saben, algunos lo comparten, pero no todos lo comprenden y el deseo se contiene, en silencio, en pequeños frascos de ilusión.
Ilusiones rotas, por éste duro mundo. Ilusiones llenas de expectativas fingidas, confundidas, irreales. Sensaciones realistas que son meras ilusiones. Deseos traicioneros, contradictorios, de difusas aunque buenas intenciones.
Ilusiones conseguidas, deseos realizados, logros completados. que son reemplazados por nuevas ilusiones.
Ilusiones por venir, por ir, por crear destruir. Ilusiones que tiran de nosotros y nos hacen como somos. Ilusiones que nos enseñan hacia donde queremos ir: el camino es cosa nuestra, encontrar ése camino hacia la ilusión es lo que hacemos en éste mundo.
Mundo de deseos
Mundo de ilusiones
Mundo de pasiones.
Grandes pasiones, pasiones de una vida, pasiones compartidas. Éstas, se realimentan de las pasiones propias y ajenas, publicamente crecidas, mostradas, reconocidas. Pasiones privadas, secretas ocultas u olvidadas; guardadas en lo mas profundo, para que no osen escapar, que pudieran traicionarnos, herirnos o engañarnos, compartidas con aquellos que las valoran, que nos valoran, que valoramos. Pasiones que nos mueven, nos impulsan, nos acogen cuando todo parece girarse. Pasiones que nos vuelven a la realidad cuando todo avanza sin control, sin fin y a toda prisa: pasiones que ayudan a entender éste mundo tan complejo lleno de secretos, oposiciones, sentimientos, gestos.
Gestos voluntarios, necesarios, obligados. Gestos que hablan por si mismos. Gestos involuntarios, que hablan más de lo que callas, gestos que callas para que no hablen más de lo que callas. Gestos que deseas, y no deben ser. Gestos que no deben ser, y son. Gestos que deseas que sean, y no son. Gestos de ilusion, gestos sin intención.
Intención que lo es todo. Intenciones buenas, intenciones malas, intenciones que no son.
Nada es lo que parece aunque todo intenta parecer.
Escrit el 18 de juliol
PD: Mi intención de escribir, mi inspiración, no dura más de media hora.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)