Todos diferentes, todos unidos

En una época en la que todo el mundo es diferente, todos quieren hacer notar que son diferentes, en que ciertos grupos quieren hacer distinciones entre la gente: blancos, negros, asiaticos, ricos, pobres, hombres, mujeres, heterosexuales, homosexuales, transexuales, de izquierdas, de derechas, hippies, pijos, punks,... y muchas otras distinciones diversas y posibles, aun hay algun punto de contacto, algo que los une a todos, sin distinciones.

Alguien me dijo hace un tiempo que lo más bonito del futbol es que por algo más de un par de horas, mucha gente socialmente alejada, que no tiene nada en común y que seguramente jamás soportarian más de unos segundos juntos, durante esas dos horas, estan unidos, haciendo lo mismo, disfrutando (o sufriendo) con exactamente lo mismo: el futbol.

Éso es, creo yo, lo más bonito del futbol, a veces, muchas, por desgracia, lo único bonito.

Hasta ayer, lo sabia, sabia que era asi, lo havia visto; hoy lo he vivido: una tarde cualquiera, en un bar que no es cualquiera, buenos amigos y amigas, para qué más. AH! y el futbol puesto uniendo en uno solo todas las personas del bar, mis amigos, yo, los de la mesa de al lado, incluso los que se movian y tapavan el televisor: todos unidos por la misma causa: pasar un buen par de horas viendo un partido.

No es eso lo bonito del deporte? Porque hay gente que insiste en ver rivalidades donde en realidad no las hay? Disfrutemos de la eséncia, no nos quedemos en quién gana, pierde o hace nosequé a nosequién, que solo es para pasarlo bien durante un rato.

Todo verano llega a su fin

Hoy ya no hace calor, amenaza lluvia, y nuestro Astro Rey brilla por su ausencia en el lugar.
Parece que el verano se acaba y con ello, todo lo vivido éstos últimos meses pasa a ser un recuerdo, una cuerda a la que agarrarse cuando la vida se hunde en la monotonía y el hastío de la rutina.

Un verano largo (aunque climatológicamente corto) que ha sido más que un verano, un antes y un después. Un verano lleno de gentes, lugares, hechos, charlas, divagaciones y paseos que merecen permanecer siempre en la memoria de todos nosotros.

Tiempo que pasa, que se consume con el paso del calendario. De todos ésos lugares, hechos, charlas, divagaciones y paseos, ya dejados atrás en las cenizas del tiempo, sólo quedan el recuerdo y las fotografías.

Fotografías admiradas con nostalgia, aunque, a su vez, con la alegría de saber que no es un verano de ésos de antaño en los que no volvías a ver a ésos amigos del alma, pues ahora, todo es diferente.

Ésa gente, que ni se olvida ni queda atrás, que nos hemos acompañado, aveces en cuerpo, a veces en alma.

A vosotros, a todos aquellos que habéis hecho posible que éste sea uno de ésos veranos únicos, especiales, que se recuerdan para siempre. A vosotros, que tenéis un rinconcito en mi.



Ver mapa más grande

Cal poca cosa

Diuen que cal poca cosa per passar-ho bé, i realment, és veritat.
Bona companyia, metal que no és metal de fons, i la immensitat de la nit.

Quan existeixes en bona companyia no cal més.

Bé, de vegades un planisferi és útil...
No sé que em passa, no sé què és, però sé que en vull saber més.

AH! En mi casa jugamos así!

Requisits:
- Una baralla del UNO (UNO, UNO Splash, UNO Master, UNO Attack, UNO Dados).
- Un grup de gent diversa, contra més millor. mínim 2 persones.
- una superficie aproximadament plana per deixar les cartes, suficient per poder estar tots al voltant.

Normes del joc:
En teoria les oficials, adjuntes al joc.

Inici del joc:
Es reparteixen N cartes (7, segons la normativa oficial) a cada participant, i se'n deixa una descoberta al centre: ha de ser una carta numèrica corrent.

Evolució del joc:
Tirades múltiples:

• Un jugador té a la seva mà, 2 cartes del mateix color i número o "poder" i les tira de cop, enlloc de seguir la normativa de tirar només una carta cada cop.
• El següent jugador crida indignat: "Ha tirat dos cartes alhora!!!! TRAMPÓS!!"
• Llavors rep: "AAH! En mi casa jugamos así!"

Acumulació de Roba X:

• Un jugador llença un comodí del tipus "Roba X cartas" (X = +2, +4 segons la carta. Uno Splash incorpora les +1 i +2 "Roban Todos Menos Tu").
• El següent jugador, enlloc de robar les cartes que li corresponen, contraataca llençant una carta +2 o +4 i no roba res, passa al següent jugador.
• Aquest jugador, alucina i diu: "Trampós!!!". Al que rep per resposta: "AAH! En mi casa jugamos así!".

En condicions de baixa il·luminació:
Com no sempre es pot jugar al UNO en una zona perfectament il·luminada, un grup de jugadors del UNO van crear el concepte Bezúl, pel qual, el UNO passa a tenir 3 colors enlloc de 4:
- Groc
- Vermell
- Bezul
el color bezul té el doble de cartes que els altres colors, ja que agrupa tant les cartes verdes com les blaves, que no son fàcils de distinguir quan hi ha poca llum.

AAAH! En mi casa jugamos así!


Cada vegada que es descobreixen i es creen noves normes, s'explica la normativa no oficial que s'ha aplicat, i s'arriba a un acord d'aplicació amb els que desconeixien aquesta norma del joc.


Després d'aquest manual d'instruccions bé la seva explicació, que és ben senzilla:

Les normes del joc estan per trencar-se i adaptar-se per tal que el joc sigui el més divertit possible.

Quines normes apliqueu i coneixeu per fer el joc més divertit?

Per cert, algú juga al UNO amb puntuacions tal com diu la normativa oficial?

Sant Joan

Raro
Bien
No sé
Starbuck's
Noche
Dia
Lunes?
Martes?

Gràcies

Espontaneitat

Normalment, les festes i sortides amb amics que un recorda millor són aquelles que són fruit de la total improvització.

No sé encara a quin dia visc, ni si és de dia o és de nit, però m'ho he passat molt bé, que era la única cosa obligatòria de la nit, al cap i a la fi.

Solo no puedes...

Sólo no puedes, pero con amigos sí

Crit de guerra del Podcast: "Las cosas curiosas".

Intencions

Tinc bones intencions però es queden en intencions;

Avui però, una d'elles ha passat a ser un fet i em sento millor.

Estats d'ànim, atrapat pel temps

Després de uns mesos força carregats, en el que les emocions i el benestar personal passaven a un pla més secundari, puc declarar-me en vacances.

Ara però, tota la càrrega persnal més o menys continguda ataca de cop i trenca esquemes, pensaments, intencions i alhora, t'enfronta a la realitat.

Una realitat que no és marró, ni és verd esperança com l'havia vist, ni de cap altre color; realitat al natural, amb tons de blau o gris clar.
Nous amics, noves amigues, nova gent de sempre, noves experiencies. Tot allò que creus haver-te perdut ara arriba, quan menys ho esperes i t'hi aferres com la última esperança per sortir d'un ritme de vida que no porta enlloc, i que tampoc ve d'enlloc.

Una contradicció em persegueix: viure la vida, al present, dedicar-me al més inmediat, o bé, pensar una mica en el futur, que no tot és tan fàcil i cal fer coses profitoses.

La vida amics, la trobo massa complicada

Sopar

Un dinar, que deriva en:
Un sopar, bons amics, un parc, un banc, una piloteta, un riure sà en bona companyia.

Això si que és una bona nit improvitzada!