Estats d'ànim, atrapat pel temps

Després de uns mesos força carregats, en el que les emocions i el benestar personal passaven a un pla més secundari, puc declarar-me en vacances.

Ara però, tota la càrrega persnal més o menys continguda ataca de cop i trenca esquemes, pensaments, intencions i alhora, t'enfronta a la realitat.

Una realitat que no és marró, ni és verd esperança com l'havia vist, ni de cap altre color; realitat al natural, amb tons de blau o gris clar.
Nous amics, noves amigues, nova gent de sempre, noves experiencies. Tot allò que creus haver-te perdut ara arriba, quan menys ho esperes i t'hi aferres com la última esperança per sortir d'un ritme de vida que no porta enlloc, i que tampoc ve d'enlloc.

Una contradicció em persegueix: viure la vida, al present, dedicar-me al més inmediat, o bé, pensar una mica en el futur, que no tot és tan fàcil i cal fer coses profitoses.

La vida amics, la trobo massa complicada