Intuir
Creer
Saber
Confiar
Equivocarse.
Y aun así, seguir creyendo para poder volver a equivocarse
domingo, 21 de diciembre de 2008
martes, 9 de diciembre de 2008
Sensacions, camins
Fa dies que dec alguna cosa al blog, a tothom, a ningú de fet, només a mi mateix.
Melancolia, realisme, pessimisme. il·lusió, positivisme, esperança.
Sensacions enfrontades però simultànies.
M'hauria d'enfadar, però no surt de mi, no em puc enfadar, no per això. La meva reacció és diferent, és apàtica, desinflada, potser depressiva.
No sé com prendre'm el camí que ara em toca recorrer, ni tan sols sé cap a on va, o si hi ha camí, o si circula en cercles. Crec que fa pujada, i s'allunya del camí que volia seguir, per molt que intenti atrapar-lo, no hi ha res a fer, no depèn de mi.
Els camins tenen vida pròpia i ja ha decidit.
Melancolia, realisme, pessimisme. il·lusió, positivisme, esperança.
Sensacions enfrontades però simultànies.
M'hauria d'enfadar, però no surt de mi, no em puc enfadar, no per això. La meva reacció és diferent, és apàtica, desinflada, potser depressiva.
No sé com prendre'm el camí que ara em toca recorrer, ni tan sols sé cap a on va, o si hi ha camí, o si circula en cercles. Crec que fa pujada, i s'allunya del camí que volia seguir, per molt que intenti atrapar-lo, no hi ha res a fer, no depèn de mi.
Els camins tenen vida pròpia i ja ha decidit.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)