miércoles, 5 de diciembre de 2007

Et veig venir

Et veig, de lluny.
M’il·lusiono, de prop.
Parlem, un moment.
El record, perdura.

El verd no es perd.

2 comentarios:

Àfrika dijo...

uops! Al final serà que tots tenim ànima de poetes... només necessitem quelcom que ens faci treure-ho ;)

Que vagi bé el "pont"!! jeje

Serendipity dijo...

http://es.youtube.com/watch?v=3MhfnPvrQQI

Bon pont!