Curiositat, pensaments, estrelles

No sé que em passa, no sé què és, però en vull saber més.

No deixo de pensar en.. en tot. Mil pensaments, moments, indrets, idees,.. flueixen caòticament per la meva ment sense descans. No em deixen pensar, no em deixen viure, no em permeten dormir.

No deixo de pensar-hi, no paro de recordar-ho, no vull oblidar res.

En vull més, diferents, iguals, nous. Vull un dia sense núvols, vull un dia sense lluna, vull una nit plena d'estrelles, vull quedar-me pensatiu a plena nit.


Ningú va dir que arribar al present fós fàcil però no sé si sabré sobreviure-hi; sempre tindré quinze anys.

Alhora penso que potser estic fugint endavant sense moure'm d'on sóc i m'espanta...


PD: Em passen tantes coses, idees, frases, paraules pel cap, que no puc controlar-les ni ordenar-les. I de pas, no puc dormir...