Hi ha moments a la vida en els que has de prendre una decisió díficil, separar-te del que més estimes i prendre un nou camí.
Sempre es diu: "No és un adéu, seguirem veient-nos, saps on trobar-me", però res, la decisió està presa i no s'hi pot tornar enrere.
De vegades un no s'acaba de decidir fins que hi ha un moment que fa de detonant, de vegades és una fotografia, una carta, potser unes línies llegides a internet, qualsevol cosa pot ser el detonant d'aquest canvi.
El problema ve quan t'has decidit, i penses en el futur, en el que substituirà aquest espai que ha quedat buit a la teva vida. Saps que el passat és insubstituïble i que cal mirar endavant. T'ho plantegeixes, fas el pas, llavors descobreixes que tens infinitat d'opcions. Saps què busques: allò que et va enamorar el primer cop de casualitat, però ara saps el que és, ets més exigent i madur. El temps t'ha fet aprendre què és realment necessari, allò que t'omplirà realment.
I a partir d'aquí inicies una búsqueda constant, confiant que trobaràs allò que busques per la teva nova vida.
Al final, trobes el teu nou futur, hi has iniciat una relació, freda, plena de dubtes i escepticisme, però segura, els primers dies són dificils, cal acostumar-se, però hi poses ganes, il·lusió, creus que l'arribaràs a estimar com abans estimaves al passat.
Les primeres hores però, ja fan aparèixer les inevitables comparacions amb el passat. Però no s'ofèn, sap que és inevitable, i ets conscient que és massa d'hora, però has vist que l'estimaràs, el teu jo interior ho sap.
Canviar de telèfon és molt complicat, i quan has trobat el nou i has fet el pas, trobes a faltar el telèfon clàssic que tenies abans; era tan senzill però tan versàtil! Cobria les teves necessitats i no requeria tres enginyeries per canviar la melodia (i una creença ferma en el factor aleatori)!
Nota: Basat en fets reals viscuts en segona persona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario