La vida és un llarg camí ple de bifurcacions: camins resplandents excessivament atractius, camins que simplement no porten enlloc; d'altres tenen un paisatge bonic de fons però el camí en sí és erm i sense vida; un altre via té una entrada realment cuidada, que convida a seguir, però si conlntinues t'adones que aquella entrada no tenia res a veure amb el camí que t'has trobat. Tot i això, també hi ha unes bifurcacions petites pero reiterades, gairebé ignorades, que no criden l'atenció, potser ni conviden a entrar, però resulten ser força satisfactories, interessants, espiritualment tranqulitzadors i fins i tot.
Aquests camins, tots tenen un final, on tornem al gran camí de la vida amb noves experiències i records per trobar noves desviacions, noves oportunitats, noves necessitats.
Ja sé quin camí agafar, i tu?
1 comentario:
jo no... jejeje!
poc a poc, a cada pas, ens acostem irremeiablement a quelcom que, encara que no acabem de intuir, sempre ens durà llum. Per tant, cap pas és en va i de cadascun d'ells ens podem sentir satisfets i podem aprendre'n coses noves... perquè cada pas, per petit que sigui, forma part de la nostra vida.
uufffffff, sí que m'has inspirat! XD
Muak!
Publicar un comentario