La nit no em confón

[Disclaimer: és una reflexió meva, fruit de les 2 i algo, o sigui: serà llarg, aviso]

Hola lectors,
són les 2.22 del recent estrenat dia 12 de maig de 2007 i m'acabo d'inspirar. Sí, m'acaba de venir la inspiració de dedicar un petit temps a rallar-vos sobre la meva relació amb el temps (si, allò que marca el rellotge, que quan la classe és un tostón no es mou un microsegon, i quan fas un exàmen llarguissim et falta encara que et deixessin de 20h).
Sóc un au nocturna, com els mussols, els rat-penats o els vampirs (m'agrada el que connota aquesta paraula: àvid d'alguna cosa), ho reconec. I a més de ser au nocturna, treballo millor de nit que de dia, no hi ha tantes distraccions tot i estar al mateix lloc i entorn.
Un dia qualsevol que tinc una pila ben gran de missatges al gmail amb coses per fer (el gmail és, entre altres coses, el meu "To Do List"). Després de dinar, 5 minuts al sofà, que és temps de sobres perque aquest em rapti, em cloroformegi i em tingui segrestat no menys d'una hora, tret que el maleït invent d'en Graham Bell o Antonio Meucci (segons si ho diuen americans o italians, el va inventar un o altre) em reclami atenció. Passat això, vaig a la meva habitació/despatx/dormitori/lleonera/raco_d'expressio_mental (vamos, la expressió terrenal del caos absolut que és la meva ment) i em poso a atendre qüestions diverses.
Miro el Gmail, començo buscant mails de servicaixa, pixmania, telentrada, assaig..... i d'altres enviats de forma automatica amb informació de possible interès. Els miro i llavors passo a consultar el Spam, no fos cas que hagi relliscat algun: miro els assumptes/remitents i res d'interessant, no vull ni viagra, ni credenciales, ni targetas plasticas de autorizacion, ni suscripciones arevistas ni altres coses variades que es poden trobar a qualsevol carpeta spam.
Després, toca llegir els missatges per sobre, tornar-los a deixar com "No llegits" per no perdre'ls i de tots, seleccionar la tasca més ràpida.
En aquest moment, porto aproximadament mitja hora ja en aquesta tasca, i ara toca mirar al web de la FIB, a veure si hi ha novetats. Llavors aprofito, i miro el correu d'estudiant i el forum de la fib, que llegeixo les novetats, contesto alguna cosa, i en acabat, em quedo "penjat" com buscant quelcom per fer. ala, 20minuts - mitja hora més.
Llavors se m'ocorre alguna cosa hiper important que buscar o consultar (lo que és una solemne parida que m'acaba de entrar al cap i necessito mirar-ho). mitja hora o més, segons l'interès que desperti en mi.
Cap a les 20h, poso la tele i em tiro 15min fent zapping pels 27 o 28 canals (telepredicador inclòs) en velocitat constant i a 3-4 segons per canal. Sé que no fan res, però jo segueixo donant-li voltes.
llavors, intento centrar-me i continuar. Obro photoshop, dreamweaver, escritorio remoto, altres aplicacions de suport... segons la tasca a fer.

faig la segona tasca més senzilla de la llista (la primera ja l'he fet) però amb calma. Ja és hora de sopar.
[sopo: entre mitja hora i una hora, segons si mon pare m'escalfa el cap o no]
21-30, 22.30 és l'interval habitual de retorn a les tasques.

Poso la tele, canal que toqui segons el dia de la setmana (ventdelpla, house, herois, anatomia de grey, zapping), i em poso a seguir liquidant assumptes i parlant pel messenger si hi ha algú amb qui parlar (habitualment, el Sergi i l'Àfrika). Total, intent de multitarea (diuen que no sabem fer més d'una tasca alhora). I vaig fent alguna cosa poooc a poc.
A mesura que ja s'ha fet fosc, la ciutat s'apaga i els mes troneres van "recollint els carrers", la meca productivitat s'incrementa, i em sento més depsert per fer tasques complexes (aquelles del ToDo que han quedat relegades per excessivament complexes), o practiques que requereixin programació de codi, o altres coses de alta exigencia mental.
Normalment, i com no sóc superman, el cansament també fa mella, i cometo petites errades tontes, perquè parts del meu cervell preferirien estar a Matrix imaginatn altres realitats (lo que ve a ser somiar). Però res greu, normalment lletres malposades per la maleida dislexia digital (o sigui, que el teclat canvia les tecles de lloc i claro...)
Llavors ve el moment de mirar el rellotge, i pensar, deu ser la 1 com a molt, i veus, les 2, o les 3.33 (com ara), o de vegades les 4 passades. I penso, hauria d'anar a dormir, que sino demà ja veuràs no seré persona (fins al a nit que torno a activar-me, clar).

Evidentment, mentre ocorre aixo, la tele ha seguit posada, i com que a altes hores de la tele fan: Telepredicadors, teletienda, porno amb sms, anuncis de sms porno, i "Loquesea Digame?", vaig fent szapping i acabo deixnat normalment, el teletienda del picador-rallador-coche-barco-aviuon-mansion-quehacelacomprasolo. És tot un món, acabes convençut que necessites urgentment aquell gadget inutil.

I d'unes setmanes cap aqui a més, parlo amb la meva amiga Àfrika. Bé parlem o delirem, tot depèn del dia. Ja que ella també és aficionada a quedar-se fins tard desperta. Diu que és una òliba perque prefereixen la nit; jo la crec. També em passa això que de sobte són les 2 o les 3 i toca fer un esforç.

Un cop al llit, evidentment, és contar fins a 5 i caic desmaiat completmanet fins que una poderosa llum, una veu que sembla atronadora (pateixo d'hiperacusia post-despertar) i una màquina infernal em recorden insistentment que he d'aixecar-me. Cruel rutina. Si total, tot just fa 5 hores que dormo! Però acabo aixecant-me, i ja em despertaré cami de classe, aixi puc descansar una mica mes. I alli, fins a 3 capuccino de maquina vending i com nou, per un altre dia.

Creieu que tinc algun transtorn del son? Són les 3.48 i em sento en plena forma mental.

Sóu intrèpids i àvids lectors, els que hagueu arribat fins aqui. Felicitats!!