Hooola nens i nenes!
Normalment, no faig vacances, tal i com s'entenen: agència de viatges, marxar "lluny", a un lloc d'aquests que no hi vas cada dia ni cada any. I aquest any, dues vegades, per compensar.
Vaig anar a Palma de Mallorca uns pocs dies. Bé està aquí al costat, però no hi solc anar.
I mirant a lastminute, vaig veure una oferta d'aquestes "inspiradores": Lisboa por N euros. la primera de la llista, o sigui, la oferta més ofertosa.
Vaig agafar-la, i a Lisboa voooy!!
Una ciutat maca, amb molta pujada i baixada (crec que són 7 muntanyetes, la ciutat). Amb un centre - casc antic més net i cuidat que el de Barcelona, i amb més bon aspecte.
Ple de cotxes espanyols (amb les matricules de 3 lletres no se sap d'on són), ple de gent espanyola en general, i catalana en particular: fa gràcia entendre la gent pel carrer, i alhora, un reflexiona i et dones compte que al centre de barcelona se senten tot d'idiomes, menys els propis.
Com a gent, en general són entre molt amables i amabilissims, no semblen estar emprenyats amb el món com passa amb molta gent per aqui. La gent que hi ha cara al públic, són atents i servicials, diuen obrigado (obrigada si ho diu una dona) amb sentiment, s'esforcen per entendre't des del respecte (no intenten chapurrejar castellà si no en saben ni se l'inventen) i intenten que estiguis satisfet. Una mostra de l'amabilitat (tot iu que els paguen per ser atents i amables), als tranvies moderns hi ha joves treballant (tipus primera feina, deu ser, eren mooolt joves) d'informació i atenció al viatger i t'ajuden a comprar el bitllet si veuen que no t'aclares o vas massa carregat per atendre la maquineta, fins i tot et donen un pack "especial turistas medio perdidos" amb un mapa de la ciutat i de les diferents linies de tranvia indicant els POIs que hi ha a cada parada. Tot molt amablement, m'agrada.
El metro està bé, almenys la linia blava, que és la que vaig agafar, els trens són tipus els nous de barcelona. però no arriba a tot arreu, de fet, només abarca mitja ciutat aprox ab moltissimes parades en pocs carrers (és un sistema radial), i no arriba a l'aeroport, crec que per pocs carrers.
Les targetes de transport són de diversos tipus segons on el compris i el que vulguis. Tenen 2 tipus de targetes sense contacte recarregables amb viatges de only bus+tranvia, only metro, o viatges integrats Carris + Metropolitano (Bus+tranvia i metro). Una per gent assidua (lisbon card) i una per la resta (7 colinas). Per la segona no cal tramitar res, vas als quioscs de Carris i la compres (només en horari laboral dll-div). Al metro tenen també targetes tipo Barcelona, de cartró diria que metro-only per això.
No viatgis sense pagar, són 195€ de multa. Tot i que no sé si ho revisen amb freqüència, no és assumible com els 40€ de Barcelona.
Els viatges, tant senzills de metro, com multiviatges recarregables son força econòmics. Però el bitllet senzill del tranvia és CARISSIM: 1.30€. El de metro val només 0.75€.
I com a monument omnipresent, hi tenen zones blaves a TOTS els carrers. Dividida la ciutat per zones, algunes zones son més econòmiques que d'altres, clar. Però no controlen excessivament que tinguis el ticket, potser perque era agost.
Per més info, excursions, plànols, imprescindibles, i demés, www.voyalisboa.com; una joia de web.
Demà més!
Mostrando entradas con la etiqueta homepage. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta homepage. Mostrar todas las entradas
jueves, 23 de agosto de 2007
miércoles, 18 de julio de 2007
Sóc viu!
Després de dues setmanes desaparegut, torno a escriure alguna cosa.
El parèntesi va anar molt bé. Destí: Palma de Mallorca! Vvaig prendre el sol, vaig caminar i cremar moltes calories, crec, tot i que no es noten ja, dues setmanes després. A més, amb les ensaimades vaig recuperar segurissim.
Ensaimades!! Que bones que estaven!! Recent fetes!! encara estaven calentes quan les vaig comprar al aeroport de tornada.
Recomanació per comprar ensaimades a Palma:
Al aeroport de Palma, a les sortides, passat el quasi humiliant control de seguretat (tranquils, nens i nenes, el dels USA és moolt pitjor!), paral-lel a la vitrina de vidre, si no recordo malament, hi ha tot de botigues variades en forma de cub. Entre tots aquests llocs, hi trobareu una botigueta quadrada d'ensaimades, amb porta a dos cantons i un taulell al mig. El cartell és com groc i si us hi fixeu, veureu l'adreça d'una botiga que tenen a la ciutat. Aquí és! Fan unes ensaimades tremendes: llises, de cabell d'angel, crema, sobrassada.. grans, petites, mitjanes, roda de camió... Em venen ganes de tornar-hi només per comprar una ensaimada d'aquestes.
No us passeu comprant-ne, ni en número ni en diàmetre, no fós cas que el comandant s'emprenyés i se les quedi ell per menjar-se-les amb la tripulació. A més, una gran columna d'ensaimades no és geeeens còmoda de portar (fa bulto i pesa). Una bona mida són 3 mitjanes. Si no porteu cap bossa abord, podeu fer un 3+3. Potser 3 grans i 3 mitjanes, per portar-ne 3 al portamaletes i 3 als peus, sota el seient de davant (llavors no us agafeu la fila de la sortida d'emergència!)
Les ensaimades duren "poc" en plenes facultats degustatives. Tingueu-ho en compte. De diumenge a dimarts, encara estaven en plenes facultats, pero no crec que aguantessin més enllà de dimecres.
A cosa de preu, no són barates. No sé si per ser el chiringuito de l'aeroport o de per si és el seu preu. Dues de cabell d'àngel i una de crema, les tres de mida mitjana, 42€.
Quan guardi les fotografies ja posaré alguna prova!
El parèntesi va anar molt bé. Destí: Palma de Mallorca! Vvaig prendre el sol, vaig caminar i cremar moltes calories, crec, tot i que no es noten ja, dues setmanes després. A més, amb les ensaimades vaig recuperar segurissim.
Ensaimades!! Que bones que estaven!! Recent fetes!! encara estaven calentes quan les vaig comprar al aeroport de tornada.
Recomanació per comprar ensaimades a Palma:
Al aeroport de Palma, a les sortides, passat el quasi humiliant control de seguretat (tranquils, nens i nenes, el dels USA és moolt pitjor!), paral-lel a la vitrina de vidre, si no recordo malament, hi ha tot de botigues variades en forma de cub. Entre tots aquests llocs, hi trobareu una botigueta quadrada d'ensaimades, amb porta a dos cantons i un taulell al mig. El cartell és com groc i si us hi fixeu, veureu l'adreça d'una botiga que tenen a la ciutat. Aquí és! Fan unes ensaimades tremendes: llises, de cabell d'angel, crema, sobrassada.. grans, petites, mitjanes, roda de camió... Em venen ganes de tornar-hi només per comprar una ensaimada d'aquestes.
No us passeu comprant-ne, ni en número ni en diàmetre, no fós cas que el comandant s'emprenyés i se les quedi ell per menjar-se-les amb la tripulació. A més, una gran columna d'ensaimades no és geeeens còmoda de portar (fa bulto i pesa). Una bona mida són 3 mitjanes. Si no porteu cap bossa abord, podeu fer un 3+3. Potser 3 grans i 3 mitjanes, per portar-ne 3 al portamaletes i 3 als peus, sota el seient de davant (llavors no us agafeu la fila de la sortida d'emergència!)
Les ensaimades duren "poc" en plenes facultats degustatives. Tingueu-ho en compte. De diumenge a dimarts, encara estaven en plenes facultats, pero no crec que aguantessin més enllà de dimecres.
A cosa de preu, no són barates. No sé si per ser el chiringuito de l'aeroport o de per si és el seu preu. Dues de cabell d'àngel i una de crema, les tres de mida mitjana, 42€.
Quan guardi les fotografies ja posaré alguna prova!
jueves, 5 de julio de 2007
Parèntesi
D'aqui unes horetes començaré un parèntesi de 4 dies a la meva vida rutinària i monòtona. Suposo que m'anirà bé aquest break i podré desconnectar de tot: el que ve a ser no fer res per obligació.
Espero passar-ho bé i relaxar-me.
Ens veiem, amics i amigues!
Espero passar-ho bé i relaxar-me.
Ens veiem, amics i amigues!
sábado, 12 de mayo de 2007
La nit no em confón
[Disclaimer: és una reflexió meva, fruit de les 2 i algo, o sigui: serà llarg, aviso]
Hola lectors,
són les 2.22 del recent estrenat dia 12 de maig de 2007 i m'acabo d'inspirar. Sí, m'acaba de venir la inspiració de dedicar un petit temps a rallar-vos sobre la meva relació amb el temps (si, allò que marca el rellotge, que quan la classe és un tostón no es mou un microsegon, i quan fas un exàmen llarguissim et falta encara que et deixessin de 20h).
Sóc un au nocturna, com els mussols, els rat-penats o els vampirs (m'agrada el que connota aquesta paraula: àvid d'alguna cosa), ho reconec. I a més de ser au nocturna, treballo millor de nit que de dia, no hi ha tantes distraccions tot i estar al mateix lloc i entorn.
Un dia qualsevol que tinc una pila ben gran de missatges al gmail amb coses per fer (el gmail és, entre altres coses, el meu "To Do List"). Després de dinar, 5 minuts al sofà, que és temps de sobres perque aquest em rapti, em cloroformegi i em tingui segrestat no menys d'una hora, tret que el maleït invent d'en Graham Bell o Antonio Meucci (segons si ho diuen americans o italians, el va inventar un o altre) em reclami atenció. Passat això, vaig a la meva habitació/despatx/dormitori/lleonera/raco_d'expressio_mental (vamos, la expressió terrenal del caos absolut que és la meva ment) i em poso a atendre qüestions diverses.
Miro el Gmail, començo buscant mails de servicaixa, pixmania, telentrada, assaig..... i d'altres enviats de forma automatica amb informació de possible interès. Els miro i llavors passo a consultar el Spam, no fos cas que hagi relliscat algun: miro els assumptes/remitents i res d'interessant, no vull ni viagra, ni credenciales, ni targetas plasticas de autorizacion, ni suscripciones arevistas ni altres coses variades que es poden trobar a qualsevol carpeta spam.
Després, toca llegir els missatges per sobre, tornar-los a deixar com "No llegits" per no perdre'ls i de tots, seleccionar la tasca més ràpida.
En aquest moment, porto aproximadament mitja hora ja en aquesta tasca, i ara toca mirar al web de la FIB, a veure si hi ha novetats. Llavors aprofito, i miro el correu d'estudiant i el forum de la fib, que llegeixo les novetats, contesto alguna cosa, i en acabat, em quedo "penjat" com buscant quelcom per fer. ala, 20minuts - mitja hora més.
Llavors se m'ocorre alguna cosa hiper important que buscar o consultar (lo que és una solemne parida que m'acaba de entrar al cap i necessito mirar-ho). mitja hora o més, segons l'interès que desperti en mi.
Cap a les 20h, poso la tele i em tiro 15min fent zapping pels 27 o 28 canals (telepredicador inclòs) en velocitat constant i a 3-4 segons per canal. Sé que no fan res, però jo segueixo donant-li voltes.
llavors, intento centrar-me i continuar. Obro photoshop, dreamweaver, escritorio remoto, altres aplicacions de suport... segons la tasca a fer.
faig la segona tasca més senzilla de la llista (la primera ja l'he fet) però amb calma. Ja és hora de sopar.
[sopo: entre mitja hora i una hora, segons si mon pare m'escalfa el cap o no]
21-30, 22.30 és l'interval habitual de retorn a les tasques.
Poso la tele, canal que toqui segons el dia de la setmana (ventdelpla, house, herois, anatomia de grey, zapping), i em poso a seguir liquidant assumptes i parlant pel messenger si hi ha algú amb qui parlar (habitualment, el Sergi i l'Àfrika). Total, intent de multitarea (diuen que no sabem fer més d'una tasca alhora). I vaig fent alguna cosa poooc a poc.
A mesura que ja s'ha fet fosc, la ciutat s'apaga i els mes troneres van "recollint els carrers", la meca productivitat s'incrementa, i em sento més depsert per fer tasques complexes (aquelles del ToDo que han quedat relegades per excessivament complexes), o practiques que requereixin programació de codi, o altres coses de alta exigencia mental.
Normalment, i com no sóc superman, el cansament també fa mella, i cometo petites errades tontes, perquè parts del meu cervell preferirien estar a Matrix imaginatn altres realitats (lo que ve a ser somiar). Però res greu, normalment lletres malposades per la maleida dislexia digital (o sigui, que el teclat canvia les tecles de lloc i claro...)
Llavors ve el moment de mirar el rellotge, i pensar, deu ser la 1 com a molt, i veus, les 2, o les 3.33 (com ara), o de vegades les 4 passades. I penso, hauria d'anar a dormir, que sino demà ja veuràs no seré persona (fins al a nit que torno a activar-me, clar).
Evidentment, mentre ocorre aixo, la tele ha seguit posada, i com que a altes hores de la tele fan: Telepredicadors, teletienda, porno amb sms, anuncis de sms porno, i "Loquesea Digame?", vaig fent szapping i acabo deixnat normalment, el teletienda del picador-rallador-coche-barco-aviuon-mansion-quehacelacomprasolo. És tot un món, acabes convençut que necessites urgentment aquell gadget inutil.
I d'unes setmanes cap aqui a més, parlo amb la meva amiga Àfrika. Bé parlem o delirem, tot depèn del dia. Ja que ella també és aficionada a quedar-se fins tard desperta. Diu que és una òliba perque prefereixen la nit; jo la crec. També em passa això que de sobte són les 2 o les 3 i toca fer un esforç.
Un cop al llit, evidentment, és contar fins a 5 i caic desmaiat completmanet fins que una poderosa llum, una veu que sembla atronadora (pateixo d'hiperacusia post-despertar) i una màquina infernal em recorden insistentment que he d'aixecar-me. Cruel rutina. Si total, tot just fa 5 hores que dormo! Però acabo aixecant-me, i ja em despertaré cami de classe, aixi puc descansar una mica mes. I alli, fins a 3 capuccino de maquina vending i com nou, per un altre dia.
Creieu que tinc algun transtorn del son? Són les 3.48 i em sento en plena forma mental.
Sóu intrèpids i àvids lectors, els que hagueu arribat fins aqui. Felicitats!!
Hola lectors,
són les 2.22 del recent estrenat dia 12 de maig de 2007 i m'acabo d'inspirar. Sí, m'acaba de venir la inspiració de dedicar un petit temps a rallar-vos sobre la meva relació amb el temps (si, allò que marca el rellotge, que quan la classe és un tostón no es mou un microsegon, i quan fas un exàmen llarguissim et falta encara que et deixessin de 20h).
Sóc un au nocturna, com els mussols, els rat-penats o els vampirs (m'agrada el que connota aquesta paraula: àvid d'alguna cosa), ho reconec. I a més de ser au nocturna, treballo millor de nit que de dia, no hi ha tantes distraccions tot i estar al mateix lloc i entorn.
Un dia qualsevol que tinc una pila ben gran de missatges al gmail amb coses per fer (el gmail és, entre altres coses, el meu "To Do List"). Després de dinar, 5 minuts al sofà, que és temps de sobres perque aquest em rapti, em cloroformegi i em tingui segrestat no menys d'una hora, tret que el maleït invent d'en Graham Bell o Antonio Meucci (segons si ho diuen americans o italians, el va inventar un o altre) em reclami atenció. Passat això, vaig a la meva habitació/despatx/dormitori/lleonera/raco_d'expressio_mental (vamos, la expressió terrenal del caos absolut que és la meva ment) i em poso a atendre qüestions diverses.
Miro el Gmail, començo buscant mails de servicaixa, pixmania, telentrada, assaig..... i d'altres enviats de forma automatica amb informació de possible interès. Els miro i llavors passo a consultar el Spam, no fos cas que hagi relliscat algun: miro els assumptes/remitents i res d'interessant, no vull ni viagra, ni credenciales, ni targetas plasticas de autorizacion, ni suscripciones arevistas ni altres coses variades que es poden trobar a qualsevol carpeta spam.
Després, toca llegir els missatges per sobre, tornar-los a deixar com "No llegits" per no perdre'ls i de tots, seleccionar la tasca més ràpida.
En aquest moment, porto aproximadament mitja hora ja en aquesta tasca, i ara toca mirar al web de la FIB, a veure si hi ha novetats. Llavors aprofito, i miro el correu d'estudiant i el forum de la fib, que llegeixo les novetats, contesto alguna cosa, i en acabat, em quedo "penjat" com buscant quelcom per fer. ala, 20minuts - mitja hora més.
Llavors se m'ocorre alguna cosa hiper important que buscar o consultar (lo que és una solemne parida que m'acaba de entrar al cap i necessito mirar-ho). mitja hora o més, segons l'interès que desperti en mi.
Cap a les 20h, poso la tele i em tiro 15min fent zapping pels 27 o 28 canals (telepredicador inclòs) en velocitat constant i a 3-4 segons per canal. Sé que no fan res, però jo segueixo donant-li voltes.
llavors, intento centrar-me i continuar. Obro photoshop, dreamweaver, escritorio remoto, altres aplicacions de suport... segons la tasca a fer.
faig la segona tasca més senzilla de la llista (la primera ja l'he fet) però amb calma. Ja és hora de sopar.
[sopo: entre mitja hora i una hora, segons si mon pare m'escalfa el cap o no]
21-30, 22.30 és l'interval habitual de retorn a les tasques.
Poso la tele, canal que toqui segons el dia de la setmana (ventdelpla, house, herois, anatomia de grey, zapping), i em poso a seguir liquidant assumptes i parlant pel messenger si hi ha algú amb qui parlar (habitualment, el Sergi i l'Àfrika). Total, intent de multitarea (diuen que no sabem fer més d'una tasca alhora). I vaig fent alguna cosa poooc a poc.
A mesura que ja s'ha fet fosc, la ciutat s'apaga i els mes troneres van "recollint els carrers", la meca productivitat s'incrementa, i em sento més depsert per fer tasques complexes (aquelles del ToDo que han quedat relegades per excessivament complexes), o practiques que requereixin programació de codi, o altres coses de alta exigencia mental.
Normalment, i com no sóc superman, el cansament també fa mella, i cometo petites errades tontes, perquè parts del meu cervell preferirien estar a Matrix imaginatn altres realitats (lo que ve a ser somiar). Però res greu, normalment lletres malposades per la maleida dislexia digital (o sigui, que el teclat canvia les tecles de lloc i claro...)
Llavors ve el moment de mirar el rellotge, i pensar, deu ser la 1 com a molt, i veus, les 2, o les 3.33 (com ara), o de vegades les 4 passades. I penso, hauria d'anar a dormir, que sino demà ja veuràs no seré persona (fins al a nit que torno a activar-me, clar).
Evidentment, mentre ocorre aixo, la tele ha seguit posada, i com que a altes hores de la tele fan: Telepredicadors, teletienda, porno amb sms, anuncis de sms porno, i "Loquesea Digame?", vaig fent szapping i acabo deixnat normalment, el teletienda del picador-rallador-coche-barco-aviuon-mansion-quehacelacomprasolo. És tot un món, acabes convençut que necessites urgentment aquell gadget inutil.
I d'unes setmanes cap aqui a més, parlo amb la meva amiga Àfrika. Bé parlem o delirem, tot depèn del dia. Ja que ella també és aficionada a quedar-se fins tard desperta. Diu que és una òliba perque prefereixen la nit; jo la crec. També em passa això que de sobte són les 2 o les 3 i toca fer un esforç.
Un cop al llit, evidentment, és contar fins a 5 i caic desmaiat completmanet fins que una poderosa llum, una veu que sembla atronadora (pateixo d'hiperacusia post-despertar) i una màquina infernal em recorden insistentment que he d'aixecar-me. Cruel rutina. Si total, tot just fa 5 hores que dormo! Però acabo aixecant-me, i ja em despertaré cami de classe, aixi puc descansar una mica mes. I alli, fins a 3 capuccino de maquina vending i com nou, per un altre dia.
Creieu que tinc algun transtorn del son? Són les 3.48 i em sento en plena forma mental.
Sóu intrèpids i àvids lectors, els que hagueu arribat fins aqui. Felicitats!!
lunes, 7 de mayo de 2007
Post reinaugural
Hola a tots els meus lectors, esporàdics, assidus, o simples passavolants. Ara que ja esteu aquí us diré una mica de què va això, si és que ho sé.
Sincerament, no sé què puc explicar aqui d'interessant pel món, i no hi haurà cap tema en concret.
Començaré explicant una mica què hi faig aquí a Internet, i si em ve d'ara o de fa temps.
Fa mooooooltissim, cap allà el 98 o 99, vaig iniciar una serie de webs "experimentals" allotjades al meu ordinador, com a "excusa" per trastejar amb servidors web i de correu. Aquesta web, es va dir, Danielillu Planet, com a definició del que és: "el meu món", les meves coses, el meu espai. I us puc dir que era de color groc molt maco, com aquest.
Un cop funcionava el servidor, laweb acabava morint de fàstic o riure. Mai vaig aconseguir res que em durés més de 2 mesos. Tot i que vaig montar l'invent varies vegades al llarg dels anys. L'any 2002 i 2003 les vaig reprendre, però res.
Cap a l'any 2002, vaig iniciar un blog a Blogger, de fet, aquest blog que avui reobro, que va quedar en estat vegetatiu, fins un any i mig mes tard, que vaig postejar un parell de paraules més, i va tornar a entrar en estat vegetatiu fins avui.
Avui, dient-li a una amiga que estava aburrit, m'ha acabat convencent que podia iniciar un blog, ja que creu que puc tenir coses a explicar al món, i com que de tantes coses que tinc a fer, no sé què fer (és un defecte que tinc), doncs m'he posat a recuperar el compte de blogger i iniciar aquest post.
Aquesta noia, l'Àfrika Winslet, fa poc que la conec, però la considero una amiga. A més és una jove escriptora promesa, i no dubto a dir que algun dia els seus escrits estaran al costat de "La catedral del mar", "L'ombra del vent", i els monòlegs del Buenafuente. De moment ja ha publicat textos en tres llibres de relats, i segur que no seran els últims.
Ella és la "culpable" que recuperi aquest blog, que ja fa poc ha celebrat uns fantàstics 5! anys de vida, vegetativa, això si. Però espero que els propers 5... mesos, siguin en actiu, i tal com ella creu, hagi dit al món coses prou interessants per estar aqui escrites.
Així doncs, us dono a tots la benvinguda al meu Planeta.
Passeu, mireu i xafardejeu!
Sincerament, no sé què puc explicar aqui d'interessant pel món, i no hi haurà cap tema en concret.
Començaré explicant una mica què hi faig aquí a Internet, i si em ve d'ara o de fa temps.
Fa mooooooltissim, cap allà el 98 o 99, vaig iniciar una serie de webs "experimentals" allotjades al meu ordinador, com a "excusa" per trastejar amb servidors web i de correu. Aquesta web, es va dir, Danielillu Planet, com a definició del que és: "el meu món", les meves coses, el meu espai. I us puc dir que era de color groc molt maco, com aquest.
Un cop funcionava el servidor, laweb acabava morint de fàstic o riure. Mai vaig aconseguir res que em durés més de 2 mesos. Tot i que vaig montar l'invent varies vegades al llarg dels anys. L'any 2002 i 2003 les vaig reprendre, però res.
Cap a l'any 2002, vaig iniciar un blog a Blogger, de fet, aquest blog que avui reobro, que va quedar en estat vegetatiu, fins un any i mig mes tard, que vaig postejar un parell de paraules més, i va tornar a entrar en estat vegetatiu fins avui.
Avui, dient-li a una amiga que estava aburrit, m'ha acabat convencent que podia iniciar un blog, ja que creu que puc tenir coses a explicar al món, i com que de tantes coses que tinc a fer, no sé què fer (és un defecte que tinc), doncs m'he posat a recuperar el compte de blogger i iniciar aquest post.
Aquesta noia, l'Àfrika Winslet, fa poc que la conec, però la considero una amiga. A més és una jove escriptora promesa, i no dubto a dir que algun dia els seus escrits estaran al costat de "La catedral del mar", "L'ombra del vent", i els monòlegs del Buenafuente. De moment ja ha publicat textos en tres llibres de relats, i segur que no seran els últims.
Ella és la "culpable" que recuperi aquest blog, que ja fa poc ha celebrat uns fantàstics 5! anys de vida, vegetativa, això si. Però espero que els propers 5... mesos, siguin en actiu, i tal com ella creu, hagi dit al món coses prou interessants per estar aqui escrites.
Així doncs, us dono a tots la benvinguda al meu Planeta.
Passeu, mireu i xafardejeu!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)