Algunes vegades escric perque plou a la ciutat. La pluja té quelcom especial, sempre ho he cregut. Però la neu.. almenys pels barcelonins és quelcom especial, una mena de regal problemàtic però que fa molta il·lusió per la seva excepcionalitat.
M'impacta el silenci que queda quan la neu s'atura. El cruixir de les branques i les fulles que cedeixen al pes de la neu i trenquen el silenci de la nit congelada.
Caminar mentre neva (o plou) em permet pensar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario