Ara que és Any Nou i veiem per la tele com es celebra a diferents llocs del món, la gent sol confessar on li agradaria passar l'any nou i/o Nadal un cop a la vida.
Puerta del Sol a Madrid, a alguna platja caribenya, Torre Eiffel - Champs Elysées a Paris, Times Square a New York City, Trafalgar Square a London, a la Porta de Brandenburg de Berlin,....
A mi, algun dia, m'agradaria anar a Sidney, un gran espectacle de llum i color.
Algún dia....
lunes, 31 de diciembre de 2007
viernes, 14 de diciembre de 2007
Última setmana
Comencen els últims 7 dies de quatrimestre. Set dies crítics en els que s'ha de fer moltes coses; hi ha molt poc temps i molta pressió. Cal fer-ho bé, cal complir les expectatives i a ser possible, quedar satisfets amb el resultat.
I si tot va i faig que tot vagi com desitjo, a més seran els últims 7 dies de classe després dels quals començarà Nadal, exàmens, i una nova etapa a la vida, no només per mi, sinó també pels meus amics i coneguts.
Ànims! Queda poc :D
I si tot va i faig que tot vagi com desitjo, a més seran els últims 7 dies de classe després dels quals començarà Nadal, exàmens, i una nova etapa a la vida, no només per mi, sinó també pels meus amics i coneguts.
Ànims! Queda poc :D
miércoles, 5 de diciembre de 2007
Et veig venir
Et veig, de lluny.
M’il·lusiono, de prop.
Parlem, un moment.
El record, perdura.
El verd no es perd.
M’il·lusiono, de prop.
Parlem, un moment.
El record, perdura.
El verd no es perd.
sábado, 1 de diciembre de 2007
Ja és Nadal
Cada any es diu qeu Nadal "comença" abans. Decoren els carrers, botigues i centres comercials, comencen els anuncis de joguines a tota hora, s'escurcen els dies de manera alarmant...
Per mi, Nadal comença quan es donen dos factors molt concrets.
I a més, és com les pringles, quan comences a tallar, tothom en vol i tu no pots parar de menjar-ne.
El segon factor és més mundà, comercial i consumista. Capaç de despertar la il·lusió de nens i nenes de tot arreu, ple de novetats i coses diferents.
El catàleg de joguines del Toys'r'us és el que marca, junt amb el turró, l'inici del Nadal. I aquest any, per contra del de l'any passat, m'ha agradat força, té gran quantitat de jocs d'estil "clàssic" o tradicional, que no tenen una gran presència d'electrònica fràgil i més aviat insulsa (mai m'han agradat massa tret d'excepcions, tot i que sóc un tecnòcrata fins a la medul·la).
Aixi doncs, i unit a que ja sóm a dia 1 de Decembre i ningú em titllarà de boig puc dir:
Bon Nadal!
Per mi, Nadal comença quan es donen dos factors molt concrets.
El primer és quan a casa meva comprem la primera barra de turró Suchard. MMMMH!
Un turró senzillament, genial. No he probat res semblant.
Xocolata amb llet, amb arròs inflat dins, en una barra compacta, i que es serveix boca avall, com la salsa calvé.
Un turró senzillament, genial. No he probat res semblant.
Xocolata amb llet, amb arròs inflat dins, en una barra compacta, i que es serveix boca avall, com la salsa calvé.
I a més, és com les pringles, quan comences a tallar, tothom en vol i tu no pots parar de menjar-ne.
El segon factor és més mundà, comercial i consumista. Capaç de despertar la il·lusió de nens i nenes de tot arreu, ple de novetats i coses diferents.
El catàleg de joguines del Toys'r'us és el que marca, junt amb el turró, l'inici del Nadal. I aquest any, per contra del de l'any passat, m'ha agradat força, té gran quantitat de jocs d'estil "clàssic" o tradicional, que no tenen una gran presència d'electrònica fràgil i més aviat insulsa (mai m'han agradat massa tret d'excepcions, tot i que sóc un tecnòcrata fins a la medul·la).
Aixi doncs, i unit a que ja sóm a dia 1 de Decembre i ningú em titllarà de boig puc dir:
Bon Nadal!
jueves, 22 de noviembre de 2007
El temps passa, corre, vola
“De pressa fugen les hores, de pressa i no tornen més...”
Miquel dels Sants Oliver, a una torre de Vallvidrera.
Miquel dels Sants Oliver, a una torre de Vallvidrera.
El temps, aquella dimensió tan relativa. Quan el necessites fuig, quan vols que s'aturi, vola, i quan vols que passi el més ràpid possible, decideix parar a fer un descanset.
I volant fugint i descansant el temps passa i només queda un mes per Nadal.
Encara tinc la sensació que el curs tot just acaba de començar que ja s'acaba, i a més s'acaba un període de la meva vida.
lunes, 19 de noviembre de 2007
Núvol de diumenge
Estic als núvols, aliè a tot. No es un núvol blanc i esponjós, dels de bon dia. Però tampoc és un núvol espès de tempesta.Un núvol dels que acompanyen un diumenge cassolà, gris, de llum difusa. Un dia de no fer res, desinspirat i apàtic.
lunes, 5 de noviembre de 2007
Confusió
Confusió
2 confusió mental Alteració global de les funcions psíquiques, generalment temporal i deguda a una intoxicació, a una malaltia infecciosa o a un xoc traumàtic o emocional.
Estic confós, no sé què he de fer, pensar o dir. Si penso A, crec que B és millor. Si crec B, penso que podria intentar A, "from lost to the river". I llavors, torno a pensar que A no és bona opció, que estava convençut de B.
Llavors entro en una alteració global de les meves funcions psíquiques que m'angoixa i no em deixa viure.
Ja no hi ha claror i estic a un creuament de camins mentre traço la cartografia de la vida. Cap a on anirien Cristóbal Colón o Fernão de Magalhães?
2 confusió mental Alteració global de les funcions psíquiques, generalment temporal i deguda a una intoxicació, a una malaltia infecciosa o a un xoc traumàtic o emocional.
Estic confós, no sé què he de fer, pensar o dir. Si penso A, crec que B és millor. Si crec B, penso que podria intentar A, "from lost to the river". I llavors, torno a pensar que A no és bona opció, que estava convençut de B.
Llavors entro en una alteració global de les meves funcions psíquiques que m'angoixa i no em deixa viure.
Ja no hi ha claror i estic a un creuament de camins mentre traço la cartografia de la vida. Cap a on anirien Cristóbal Colón o Fernão de Magalhães?
lunes, 29 de octubre de 2007
Em sento desubicat
Tinc una gran angoixa que no em deixa en pau.
Avui em sento desubicat, fora de lloc allí on estigui. Crec que no és JetLag.
On estic?
Afegeixo: Em sento emmental ;)
Avui em sento desubicat, fora de lloc allí on estigui. Crec que no és JetLag.
On estic?
Afegeixo: Em sento emmental ;)
viernes, 26 de octubre de 2007
S'acosta el futur
Estic en crisi de futur.
Començar la universitat em va garantir un temps d'uns 3-4 anys de calma decisional, tenia molt clar el que volia fer.
Als temps, m'he adonat que ja no volia fer allò que portava tota la (curta) vida perseguint: hi ha gent molt més bona que jo, que en saben molt més i amb més profunditat. Molts plats i poc pastís, i hi ha plats més grans que el meu.
Tot i això, vaig descobrir un nou camp, totalment diferent, més desconegut o atípic. Sembla molt estimulant, gratificant i enriquidor. Crec que m'agrada, però no hi he trobat el meu lloc encara.
Porto quasi un any orientant-me, preparant aquest futur. I ara, s'acosta el moment de decidir, la calma decisional s'acaba.
Cal buscar un Projecte de Fi de Carrera. M'agradaria una cosa difícil però abastable; novedosa i diferent però alhora que pugui tenir una aplicació real. Voldria aportar a aquest món una engruna com a agraïment a donar-me tot el que sé.
Però el que m'angoixa de debò és el que vindrà després. Treballar i realment adonar-me que he après moltes coses de profit? Fer un màster of the universe i dedicar dos anys més a estudiar i destilar euros de l'aire? Treballar durant un any d'alguna cosa del que vull fer i després fer el màster?
Estic en crisi, amics.
Començar la universitat em va garantir un temps d'uns 3-4 anys de calma decisional, tenia molt clar el que volia fer.
Als temps, m'he adonat que ja no volia fer allò que portava tota la (curta) vida perseguint: hi ha gent molt més bona que jo, que en saben molt més i amb més profunditat. Molts plats i poc pastís, i hi ha plats més grans que el meu.
Tot i això, vaig descobrir un nou camp, totalment diferent, més desconegut o atípic. Sembla molt estimulant, gratificant i enriquidor. Crec que m'agrada, però no hi he trobat el meu lloc encara.
Porto quasi un any orientant-me, preparant aquest futur. I ara, s'acosta el moment de decidir, la calma decisional s'acaba.
Cal buscar un Projecte de Fi de Carrera. M'agradaria una cosa difícil però abastable; novedosa i diferent però alhora que pugui tenir una aplicació real. Voldria aportar a aquest món una engruna com a agraïment a donar-me tot el que sé.
Però el que m'angoixa de debò és el que vindrà després. Treballar i realment adonar-me que he après moltes coses de profit? Fer un màster of the universe i dedicar dos anys més a estudiar i destilar euros de l'aire? Treballar durant un any d'alguna cosa del que vull fer i després fer el màster?
Estic en crisi, amics.
domingo, 21 de octubre de 2007
Tot sembla igual
Tot sembla igual, però res s'hi assembla.
Tot segueix en la mateixa direcció, però el paisatge ha canviat.
Tot és diferent, però segueix igual.
Tot segueix en la mateixa direcció, però el paisatge ha canviat.
Tot és diferent, però segueix igual.
sábado, 13 de octubre de 2007
Vamos a la cama!
VAMOS A LA CAMA
La família Telerín
Un recado de parte de la tele
ya va siendo hora
de que los peques
nos vayamos a la cama
¡¡ ale !!
Vamos a la cama
que hay que descansar
para que mañana
podamosmadrugar disfrutar
(se repite 4 veces)
La família Telerín
Un recado de parte de la tele
ya va siendo hora
de que los peques
nos vayamos a la cama
¡¡ ale !!
Vamos a la cama
que hay que descansar
para que mañana
podamos
(se repite 4 veces)
miércoles, 10 de octubre de 2007
Tot són realitats, en realitat
Avui m'he adonat que hi ha dos realitats:
La que veiem, i la que volem veure.
La realitat que volem veure és verda, marró, blava, gris... depèn dels ulls amb que la mirem. No és una realitat psicodèlica i psicotròpica, al contrari, és igual en aparença que la que veiem realment, però amb algunes sutileses diferents. Una persona amable, una paraula, un somriure, un arbre frondós, un dia assoleiat i agradable...
Però, la realitat no és així. De tant en quant, veus la realitat autèntica, la que és igual per tots els que t'envolten, i llavors t'adones que les paraules amables no són molt més que una pura cortesia i formalitat, les paraules són les justes, a l'arbre se li cauen les fulles i el dia s'acaba de convertir en una tempesta de 2 litres per minut.
Per cert, ha tornat a diluviar a la ciutat.
La que veiem, i la que volem veure.
La realitat que volem veure és verda, marró, blava, gris... depèn dels ulls amb que la mirem. No és una realitat psicodèlica i psicotròpica, al contrari, és igual en aparença que la que veiem realment, però amb algunes sutileses diferents. Una persona amable, una paraula, un somriure, un arbre frondós, un dia assoleiat i agradable...
Però, la realitat no és així. De tant en quant, veus la realitat autèntica, la que és igual per tots els que t'envolten, i llavors t'adones que les paraules amables no són molt més que una pura cortesia i formalitat, les paraules són les justes, a l'arbre se li cauen les fulles i el dia s'acaba de convertir en una tempesta de 2 litres per minut.
Per cert, ha tornat a diluviar a la ciutat.
martes, 9 de octubre de 2007
Visions d'esperança
Diuen que l'esperança és l'últim que es perd, però el seu color verd és car de veure i fugisser. Quan creus que el podràs veure, i amb ell l'esperança i il·lusió que simbolitza, s'amaga, i llavors no saps si el veies de debò o només ha estat una visió.
Potser és que el verd és un color que no pot tenir-se prop.
Potser és que el verd és un color que no pot tenir-se prop.
Coses a fer
Tinc coses a fer i un conflicte entre elles.
Per una part hi ha la pila del que s'ha de fer:
Estudiar, pràctiques, feina urgent i no aplaçable, cuidar d'un mateix, fer allò a que t'havies compromès fa més un mes i no pensaves que arribaria... Les tres primeres coses són infinites: quan les fas, tornen a aparèixer.
Després tenim la pila del que hauria de fer:
Trucar als amics, endreçar coses, feina important poc aplaçable, cuidar dels que més aprecies...
I a continuació hi ha la pila del que vull fer:
Sortir amb els amics, mirar els 25 DVD a la pila "per veure", marató d'El Senyor Dels Anells (12h!) , passejar sense rumb fix (potser cap a una geladeria o xocolateria MMMM!), cultivar la part juganera dedicant un dia sencer al Splinter Cell o a la Nintendo amb els amics, escapar-se en bona companyia un cap de setmana a algun lloc sense Internet i a ser possible sense cobertura de mòbil, posar-se en pau amb un mateix...
Com veieu, la llista de coses obligatòriament a fer és tediosa i , la de coses recomanables en té poques però força importants,
i la de coses que vull fer és simplement, interminable. Algunes poden fer-se fàcilment, però d'altres requereixen força temps. Temps pel que també competeixen tasques tan importantíssimes com omnipresents com són les pràctiques o la feina.
Si el dia fós de 48h, encara em faltarien hores; de fet, trobaria més coses a fer i necessitaria un dia encara més llarg.
Per una part hi ha la pila del que s'ha de fer:
Estudiar, pràctiques, feina urgent i no aplaçable, cuidar d'un mateix, fer allò a que t'havies compromès fa més un mes i no pensaves que arribaria... Les tres primeres coses són infinites: quan les fas, tornen a aparèixer.
Després tenim la pila del que hauria de fer:
Trucar als amics, endreçar coses, feina important poc aplaçable, cuidar dels que més aprecies...
I a continuació hi ha la pila del que vull fer:
Sortir amb els amics, mirar els 25 DVD a la pila "per veure", marató d'El Senyor Dels Anells (12h!) , passejar sense rumb fix (potser cap a una geladeria o xocolateria MMMM!), cultivar la part juganera dedicant un dia sencer al Splinter Cell o a la Nintendo amb els amics, escapar-se en bona companyia un cap de setmana a algun lloc sense Internet i a ser possible sense cobertura de mòbil, posar-se en pau amb un mateix...
Com veieu, la llista de coses obligatòriament a fer és tediosa i , la de coses recomanables en té poques però força importants,
i la de coses que vull fer és simplement, interminable. Algunes poden fer-se fàcilment, però d'altres requereixen força temps. Temps pel que també competeixen tasques tan importantíssimes com omnipresents com són les pràctiques o la feina.
Si el dia fós de 48h, encara em faltarien hores; de fet, trobaria més coses a fer i necessitaria un dia encara més llarg.
jueves, 4 de octubre de 2007
Plou sobre verd
Avui ha plogut. Quasi diluviat sobre la ciutat i la seva desprevinguda gent.
Cotxes, terrats, carrers, parcs, gespa..
Gespa verda, que desprèn frescor.
Color verd, d'esperança.
Esperança d'algun dia, saber més de tu.
imatge de: http://fizyka.phys.put.poznan.pl/~pieransk/Physics%20Around%20Us/Physics%20around%20us.html
lunes, 1 de octubre de 2007
Tonta alegria
Normalment, no li poso gaire il·lusió al rebre SMS, tret que comencin amb la paraula wapoooo, perque em fan somriure, sobretot quan m'estic aborrint i a punt de desconnectar del món.
Però de vegades, no és la primera paraula el que fa somriure.
BIIPBIIP! BIIPBIIP! 1 Mensaje recibido!
Però de vegades, no és la primera paraula el que fa somriure.
BIIPBIIP! BIIPBIIP! 1 Mensaje recibido!
sábado, 29 de septiembre de 2007
Sopar
Un dinar, que deriva en:
Un sopar, bons amics, un parc, un banc, una piloteta, un riure sà en bona companyia.
Això si que és una bona nit improvitzada!
Un sopar, bons amics, un parc, un banc, una piloteta, un riure sà en bona companyia.
Això si que és una bona nit improvitzada!
jueves, 27 de septiembre de 2007
sábado, 15 de septiembre de 2007
Publicitat subliminal
Estic veient al c33, un reportatge sobre la llonganissa de vic.
Em ve de gust fueet!!
Això és publicitat subliminal i no la CocaCola!
Em ve de gust fueet!!
Això és publicitat subliminal i no la CocaCola!
jueves, 6 de septiembre de 2007
Brighter Discontent by The Submarines
De l'episodi final de la temporada 4 de Nip/Tuck...
Brighter Discontent
by The Submarines
from Declare A New State! (2006)
Got a brand new roof above my head
All the empty boxes thrown away
I rearranged the place
A hundred times today
But the ordering of objects
Couldn’t hide what’s missing
All these things should make me happy
Make me happy to be home again
All these things should make me happy
Make me happy to be alone again
Got myself a bottle of red wine
Got a night of nothing else to do
I think I might know
What I really want
But is a brighter discontent
The best that I could hope to find?
Got a big black television set
Now I can watch just what I want
But I’m here staring up
At pictures on the wall
And where are you,
You’re still stuck inside them all
All these things should make me happy
Make me happy to be home again
All these things should make me happy
Make me happy to be alone again
But love is not these belongings
That surround me
Though there’s meaning
In the memories they hold
A breaking heart in an empty apartment
Was the loudest sound I never heard
Got a desk I’ll write myself a note
Pretending that it came from you
On hotel stationary
From the time we first met
Whatever I can do cause
I won’t throw my hands up yet
All these things should make me happy
Make me happy to be home again
All these things should make me happy
Make me happy to be alone again
But love is not these belongings
That surround you
Though there’s meaning
In the memories they hold
A breaking heart in an empty apartment
Was the loudest sound I never heard
Well I’ll be find if
I don’t look around me now
Too much for what’s gone
If only I can wait here just a little while
And let time pass in my room
Suscribirse a:
Entradas (Atom)