Sopar

Un dinar, que deriva en:
Un sopar, bons amics, un parc, un banc, una piloteta, un riure sà en bona companyia.

Això si que és una bona nit improvitzada!

Si no..

Si no sucede nunca nada y de pronto sucede algo, ese "algo" se convierte en especial

Publicitat subliminal

Estic veient al c33, un reportatge sobre la llonganissa de vic.
Em ve de gust fueet!!

Això és publicitat subliminal i no la CocaCola!

Brighter Discontent by The Submarines

De l'episodi final de la temporada 4 de Nip/Tuck...

Brighter Discontent
by The Submarines
from Declare A New State! (2006)

Got a brand new roof above my head
All the empty boxes thrown away
I rearranged the place
A hundred times today
But the ordering of objects
Couldn’t hide what’s missing

All these things should make me happy
Make me happy to be home again
All these things should make me happy
Make me happy to be alone again

Got myself a bottle of red wine
Got a night of nothing else to do
I think I might know
What I really want
But is a brighter discontent
The best that I could hope to find?

Got a big black television set
Now I can watch just what I want
But I’m here staring up
At pictures on the wall
And where are you,
You’re still stuck inside them all

All these things should make me happy
Make me happy to be home again
All these things should make me happy
Make me happy to be alone again

But love is not these belongings
That surround me
Though there’s meaning
In the memories they hold
A breaking heart in an empty apartment
Was the loudest sound I never heard

Got a desk I’ll write myself a note
Pretending that it came from you
On hotel stationary
From the time we first met
Whatever I can do cause
I won’t throw my hands up yet

All these things should make me happy
Make me happy to be home again
All these things should make me happy
Make me happy to be alone again

But love is not these belongings
That surround you
Though there’s meaning
In the memories they hold
A breaking heart in an empty apartment
Was the loudest sound I never heard

Well I’ll be find if
I don’t look around me now
Too much for what’s gone
If only I can wait here just a little while
And let time pass in my room

Ha arribat el moment de canviar

Hi ha moments a la vida en els que has de prendre una decisió díficil, separar-te del que més estimes i prendre un nou camí.
Sempre es diu: "No és un adéu, seguirem veient-nos, saps on trobar-me", però res, la decisió està presa i no s'hi pot tornar enrere.

De vegades un no s'acaba de decidir fins que hi ha un moment que fa de detonant, de vegades és una fotografia, una carta, potser unes línies llegides a internet, qualsevol cosa pot ser el detonant d'aquest canvi.

El problema ve quan t'has decidit, i penses en el futur, en el que substituirà aquest espai que ha quedat buit a la teva vida. Saps que el passat és insubstituïble i que cal mirar endavant. T'ho plantegeixes, fas el pas, llavors descobreixes que tens infinitat d'opcions. Saps què busques: allò que et va enamorar el primer cop de casualitat, però ara saps el que és, ets més exigent i madur. El temps t'ha fet aprendre què és realment necessari, allò que t'omplirà realment.
I a partir d'aquí inicies una búsqueda constant, confiant que trobaràs allò que busques per la teva nova vida.

Al final, trobes el teu nou futur, hi has iniciat una relació, freda, plena de dubtes i escepticisme, però segura, els primers dies són dificils, cal acostumar-se, però hi poses ganes, il·lusió, creus que l'arribaràs a estimar com abans estimaves al passat.
Les primeres hores però, ja fan aparèixer les inevitables comparacions amb el passat. Però no s'ofèn, sap que és inevitable, i ets conscient que és massa d'hora, però has vist que l'estimaràs, el teu jo interior ho sap.


Canviar de telèfon és molt complicat, i quan has trobat el nou i has fet el pas, trobes a faltar el telèfon clàssic que tenies abans; era tan senzill però tan versàtil! Cobria les teves necessitats i no requeria tres enginyeries per canviar la melodia (i una creença ferma en el factor aleatori)!

Nota: Basat en fets reals viscuts en segona persona.

No me tortures mas!

Tinc un problema.

La Shakira porta des d'ahir la nit torturant-me, no me la puc treure del cap.
Em desperto a la nit, i el primer que em ve al cap, la cançó de la Tortura, em desperto més tard, i el primer no és el tmeps que fa, ui tinc fred, quina hora deu ser. Em desperto pel matí, i la cançó al cap.
AAAGH!
Almenys l'escoltaré tota sencera:
http://www.youtube.com/watch?v=rW0XmTiKNfA

La nit

La nit és jove.
Sóm joves.
Els joves solem estar amb altres joves
Estiguem amb la nit! Visquem-la! Estimem-la!

Falas portugueis? (I)

Hooola nens i nenes!

Normalment, no faig vacances, tal i com s'entenen: agència de viatges, marxar "lluny", a un lloc d'aquests que no hi vas cada dia ni cada any. I aquest any, dues vegades, per compensar.
Vaig anar a Palma de Mallorca uns pocs dies. Bé està aquí al costat, però no hi solc anar.
I mirant a lastminute, vaig veure una oferta d'aquestes "inspiradores": Lisboa por N euros. la primera de la llista, o sigui, la oferta més ofertosa.
Vaig agafar-la, i a Lisboa voooy!!

Una ciutat maca, amb molta pujada i baixada (crec que són 7 muntanyetes, la ciutat). Amb un centre - casc antic més net i cuidat que el de Barcelona, i amb més bon aspecte.
Ple de cotxes espanyols (amb les matricules de 3 lletres no se sap d'on són), ple de gent espanyola en general, i catalana en particular: fa gràcia entendre la gent pel carrer, i alhora, un reflexiona i et dones compte que al centre de barcelona se senten tot d'idiomes, menys els propis.

Com a gent, en general són entre molt amables i amabilissims, no semblen estar emprenyats amb el món com passa amb molta gent per aqui. La gent que hi ha cara al públic, són atents i servicials, diuen obrigado (obrigada si ho diu una dona) amb sentiment, s'esforcen per entendre't des del respecte (no intenten chapurrejar castellà si no en saben ni se l'inventen) i intenten que estiguis satisfet. Una mostra de l'amabilitat (tot iu que els paguen per ser atents i amables), als tranvies moderns hi ha joves treballant (tipus primera feina, deu ser, eren mooolt joves) d'informació i atenció al viatger i t'ajuden a comprar el bitllet si veuen que no t'aclares o vas massa carregat per atendre la maquineta, fins i tot et donen un pack "especial turistas medio perdidos" amb un mapa de la ciutat i de les diferents linies de tranvia indicant els POIs que hi ha a cada parada. Tot molt amablement, m'agrada.

El metro està bé, almenys la linia blava, que és la que vaig agafar, els trens són tipus els nous de barcelona. però no arriba a tot arreu, de fet, només abarca mitja ciutat aprox ab moltissimes parades en pocs carrers (és un sistema radial), i no arriba a l'aeroport, crec que per pocs carrers.
Les targetes de transport són de diversos tipus segons on el compris i el que vulguis. Tenen 2 tipus de targetes sense contacte recarregables amb viatges de only bus+tranvia, only metro, o viatges integrats Carris + Metropolitano (Bus+tranvia i metro). Una per gent assidua (lisbon card) i una per la resta (7 colinas). Per la segona no cal tramitar res, vas als quioscs de Carris i la compres (només en horari laboral dll-div). Al metro tenen també targetes tipo Barcelona, de cartró diria que metro-only per això.
No viatgis sense pagar, són 195€ de multa. Tot i que no sé si ho revisen amb freqüència, no és assumible com els 40€ de Barcelona.

Els viatges, tant senzills de metro, com multiviatges recarregables son força econòmics. Però el bitllet senzill del tranvia és CARISSIM: 1.30€. El de metro val només 0.75€.
I com a monument omnipresent, hi tenen zones blaves a TOTS els carrers. Dividida la ciutat per zones, algunes zones son més econòmiques que d'altres, clar. Però no controlen excessivament que tinguis el ticket, potser perque era agost.

Per més info, excursions, plànols, imprescindibles, i demés, www.voyalisboa.com; una joia de web.
Demà més!

Sóc viu!

Després de dues setmanes desaparegut, torno a escriure alguna cosa.
El parèntesi va anar molt bé. Destí: Palma de Mallorca! Vvaig prendre el sol, vaig caminar i cremar moltes calories, crec, tot i que no es noten ja, dues setmanes després. A més, amb les ensaimades vaig recuperar segurissim.

Ensaimades!! Que bones que estaven!! Recent fetes!! encara estaven calentes quan les vaig comprar al aeroport de tornada.

Recomanació per comprar ensaimades a Palma:
Al aeroport de Palma, a les sortides, passat el quasi humiliant control de seguretat (tranquils, nens i nenes, el dels USA és moolt pitjor!), paral-lel a la vitrina de vidre, si no recordo malament, hi ha tot de botigues variades en forma de cub. Entre tots aquests llocs, hi trobareu una botigueta quadrada d'ensaimades, amb porta a dos cantons i un taulell al mig. El cartell és com groc i si us hi fixeu, veureu l'adreça d'una botiga que tenen a la ciutat. Aquí és! Fan unes ensaimades tremendes: llises, de cabell d'angel, crema, sobrassada.. grans, petites, mitjanes, roda de camió... Em venen ganes de tornar-hi només per comprar una ensaimada d'aquestes.

No us passeu comprant-ne, ni en número ni en diàmetre, no fós cas que el comandant s'emprenyés i se les quedi ell per menjar-se-les amb la tripulació. A més, una gran columna d'ensaimades no és geeeens còmoda de portar (fa bulto i pesa). Una bona mida són 3 mitjanes. Si no porteu cap bossa abord, podeu fer un 3+3. Potser 3 grans i 3 mitjanes, per portar-ne 3 al portamaletes i 3 als peus, sota el seient de davant (llavors no us agafeu la fila de la sortida d'emergència!)

Les ensaimades duren "poc" en plenes facultats degustatives. Tingueu-ho en compte. De diumenge a dimarts, encara estaven en plenes facultats, pero no crec que aguantessin més enllà de dimecres.

A cosa de preu, no són barates. No sé si per ser el chiringuito de l'aeroport o de per si és el seu preu. Dues de cabell d'àngel i una de crema, les tres de mida mitjana, 42€.

Quan guardi les fotografies ja posaré alguna prova!

Parèntesi

D'aqui unes horetes començaré un parèntesi de 4 dies a la meva vida rutinària i monòtona. Suposo que m'anirà bé aquest break i podré desconnectar de tot: el que ve a ser no fer res per obligació.
Espero passar-ho bé i relaxar-me.

Ens veiem, amics i amigues!

Nou projecte

Dilluns, després de arribar definitivament a la conclusió que per més que estudiés no treuria res en clar d'Algorismia, Calculabilitat i Complexitat (ALCC pels amics), vaig tenir una idea lluminosa pels propers dos mesos.
[Alerta, idea geek/friki]
Vaig pensar que potser hauria de provar el nou Windows Vista, per veure si és tan espantós com sembla o es pot tolerar. I com hi ha una certa "pugna" entre els seus partidaris, detractors i imparcials comparant-lo amb altres sistemes del mercat, com Ubuntu Linux o Apple MacOS, vaig dir-me: utilitzaré durant un mes el Windows Vista aquest, i després faré el mateix amb Ubuntu Linux (amb Beryl per donar alegria a les finestres, entre d'altres). I utilitzar vol dir intentar fer el que faig habitualment a l'ordinador, és clar, i veure com és la experiència.
A més, donat que ara estic una mica escriptor, i a més a l'estiu se suposa que tindré més temps (no és veritat), podria plasmar en un blog el que en penso, el que veig, el que em fa la vida impossible o qualsevol altra cosa relacionada amb aquesta experiència.

Això, ni de bon tros vol dir que abandoni aquest blog; té una temàtica completament diferent, i no voldria que s'hi tornés (però mai diguis mai), simplement, compartiré les meves paraules amb els dos, tot i que segurament escrigui més al nou blog que en aquest, cosa que de fet, ja ha passat: en 24 hores vaig superar les entrades d'aquest en cinc anys.
Aquest nou blog és en castellà, sense cap motiu en especial, inconscientment per mantenir el meu bilingüisme cerebral, suposo, tot i que no tinc preferència per cap idioma en concret, solc parlar i escriure els dos, i de vegades de forma quasi simultània o incluso mezclada.

La adreça d'aquest projecte estival és http://danielilluview.blogspot.com i porta com a títol Conoce a tu enemigo. El títol fa referència al fet que des d'abans que aparegués al mercat aquest nou sistema operatiu, el vaig considerar un "enemic" del meu ordinador, un ser a ignorar i no fer-li cas, sense cap motiu, simplement "perque no". Reflexionant en aquesta postura, m'he adonat que no és la pròpia d'una persona que intenta ser objectiva, reflexiva i raonable, així que per poder evitar al meu enemic, el primer que he de fer és coneixe'l per saber per quins aspectes seus exactament l'he de odiar, evitar i ignorar, o fins i tot, canviar d'opinió i creure que no n'hi ha per tant, i que podem arribar a soportar-nos o "ser amics" amb el temps.

Procuraré que el contingut no sigui molt tècnic, preferiblement gens tècnic en absolut, però de vegades, el tema ho requereix i la implicació "profesional" i d'afició també m'hi fan tendir, però intentaré evitar-ho, no és l'objectiu; per parlar molt tècnicament sobre Windows Vista, Ubuntu o qualsevol altre sistema operatiu, a Internet hi ha altres blogs i pàgines, webs senceres dedicades a ells, amb un grau de detall que jo mai arribaré a tenir, així que, no inventaré la roda intentant saber el que ja sap un altre i que a més, ha posat a disposició de tothom.

Sigueu benvinguts a la presentació oficial del meu projecte estival

Petons i abraçades, estimats lectors i lectores.

Cartografia

Vaig per la carretera de la vida sense cartografia, sóc un aventurer traçant els mapes de la vida amb les meves experiències, com els vells mariners recorrent els perills dels 7 mars cartografiant el Nou Món just descobert.

S'ha de ser intrèpid i valent, no et pots rendir

Desinspiració

Vull escriure algo pero estic desinspirat totalment.
Noto que tinc algo per escriure però no troba el camí cap al teclat.
Potser és que sóc un indecís o que tinc massa a dir, o que vull que sigui un escrit impecable i ben ordenat.
Segons la wikipedia, la inspiración artistica "se asocia a un brote de creatividad irracional e inconsciente"
"Según los griegos, la inspiración supone que el poeta o artista alcanza un estado de éxtasis o furor poeticus, el frenesí divino o locura poética. El artista es transportado más allá de su propia mente y recibe los pensamientos de los dioses." Vamos, que segons els grecs, la inspiració es troba endrogant-se, no és això el que busco, em sembla.

"En las sociedades nórdicas, la inspiración también era asociada con un regalo de los dioses. En forma similar a la literatura, griega, latina y romántica, los bardos nórdicos eran inspirados por un estado mágico y divino, dándole luego forma de palabras con sus mentes conscientes. Su entrenamiento era un intento de aprender a modelar las fuerzas que estaban más allá de lo humano.", els vikings i companyia també, a les drogues.

Anys més tard, "El modelo de John Locke de la mente humana sugería que las ideas se asociaban entre sí y que una cuerda en la mente podía ser alcanzada por una idea resonante. Por lo tanto, la inspiración era en alguna medida un proceso azaroso pero completamente natural de asociación de ideas y pensamiento unísono repentino. Adicionalmente, la sicología de Locke sugería que un sentido natural o calidad de la mente permitía a las personas encontrar una unidad en las percepciones y discernir las diferencias en los grupos. Esta "fantasía"(fancy) e "ingenio, "(wit) como eran llamadas, eran facultades naturales y adquiridas que podían generar mayor o menor inspiración y percepción en poetas y pintores.". Aquest ens diu que les idees es lien entre elles i que la més ressonant (la principal) estira d'una corda i és la que acaba plasmada en el paper, el quadre, la composició.. en la obra. Aquesta teoria m'agrada més, no té les drogues com a prerequisit, tot i que segur que endrogat funciona millor.

Ara ja, ens acostem a Mr Trauma Sexual, "Sigmund Freud y otros sicólogos posteriores ubicaron a la inspiración en la psiquis interna del artista. La inspiración del artista era producto de un conflicto sicológico no resuelto o de un trauma de la niñez. Más aún, la inspiración podía originarse directamente en el subconsciente. En forma similar a la teoría romántica del genius y la noción resucitada del "frenesí poético," Freud veía a los artistas como especiales, y con heridas profundas.". Això ja es posa interessant, Freud creu que els artistes, els "inspirats" tenen ferides profundes i traumes d'infància no resolts. Deu ser per la mort de Chanquete, la trilogia d'Starwars, o la angoixa de la búsqueda de la mare de Marco. Vamos, que els artistes estan tarats; en part, crec que alguns si, estan molt malament, però cola i els paguen una pasta, admirable.

"Las teorías materialistas de la inspiración divergen entre las que consideran a las fuentes como puramente internas y las que abogan por fuentes puramente externas. [...] Sin embargo, en cada uno de estos casos, la inspiración proviene de que el artista este especialmente "en sintonía" para captar las señales de una crisis externa. En sicología moderna, la inspiración no es estudiada frecuentemente, pero se la considera un proceso completamente interno. Sea cual sea el modelo, sin embargo, empiricista o místico, la inspiración se encuentra por su propia naturaleza fuera de nuestro control." Aquests, més recents, diuen que tot és cosa d'un mateix o d'alguna cosa externa i terrenal. Lo que ens portaria a les muses. De tot això, m'agrada la definició en negreta, és la clau: està fora del nostre control, i per tant, la meva inspiració està fora del meu control, i fins que no decideixi posar ordre ella soleta o trobi una musa que m'inspiri i em desbloqueji les neurones.

Al final, sembla que m'he inspirat una mica.
Tornaré quan la meva inspiració s'hagi ordenat.
Bonaniiit!

La nit no em confón

[Disclaimer: és una reflexió meva, fruit de les 2 i algo, o sigui: serà llarg, aviso]

Hola lectors,
són les 2.22 del recent estrenat dia 12 de maig de 2007 i m'acabo d'inspirar. Sí, m'acaba de venir la inspiració de dedicar un petit temps a rallar-vos sobre la meva relació amb el temps (si, allò que marca el rellotge, que quan la classe és un tostón no es mou un microsegon, i quan fas un exàmen llarguissim et falta encara que et deixessin de 20h).
Sóc un au nocturna, com els mussols, els rat-penats o els vampirs (m'agrada el que connota aquesta paraula: àvid d'alguna cosa), ho reconec. I a més de ser au nocturna, treballo millor de nit que de dia, no hi ha tantes distraccions tot i estar al mateix lloc i entorn.
Un dia qualsevol que tinc una pila ben gran de missatges al gmail amb coses per fer (el gmail és, entre altres coses, el meu "To Do List"). Després de dinar, 5 minuts al sofà, que és temps de sobres perque aquest em rapti, em cloroformegi i em tingui segrestat no menys d'una hora, tret que el maleït invent d'en Graham Bell o Antonio Meucci (segons si ho diuen americans o italians, el va inventar un o altre) em reclami atenció. Passat això, vaig a la meva habitació/despatx/dormitori/lleonera/raco_d'expressio_mental (vamos, la expressió terrenal del caos absolut que és la meva ment) i em poso a atendre qüestions diverses.
Miro el Gmail, començo buscant mails de servicaixa, pixmania, telentrada, assaig..... i d'altres enviats de forma automatica amb informació de possible interès. Els miro i llavors passo a consultar el Spam, no fos cas que hagi relliscat algun: miro els assumptes/remitents i res d'interessant, no vull ni viagra, ni credenciales, ni targetas plasticas de autorizacion, ni suscripciones arevistas ni altres coses variades que es poden trobar a qualsevol carpeta spam.
Després, toca llegir els missatges per sobre, tornar-los a deixar com "No llegits" per no perdre'ls i de tots, seleccionar la tasca més ràpida.
En aquest moment, porto aproximadament mitja hora ja en aquesta tasca, i ara toca mirar al web de la FIB, a veure si hi ha novetats. Llavors aprofito, i miro el correu d'estudiant i el forum de la fib, que llegeixo les novetats, contesto alguna cosa, i en acabat, em quedo "penjat" com buscant quelcom per fer. ala, 20minuts - mitja hora més.
Llavors se m'ocorre alguna cosa hiper important que buscar o consultar (lo que és una solemne parida que m'acaba de entrar al cap i necessito mirar-ho). mitja hora o més, segons l'interès que desperti en mi.
Cap a les 20h, poso la tele i em tiro 15min fent zapping pels 27 o 28 canals (telepredicador inclòs) en velocitat constant i a 3-4 segons per canal. Sé que no fan res, però jo segueixo donant-li voltes.
llavors, intento centrar-me i continuar. Obro photoshop, dreamweaver, escritorio remoto, altres aplicacions de suport... segons la tasca a fer.

faig la segona tasca més senzilla de la llista (la primera ja l'he fet) però amb calma. Ja és hora de sopar.
[sopo: entre mitja hora i una hora, segons si mon pare m'escalfa el cap o no]
21-30, 22.30 és l'interval habitual de retorn a les tasques.

Poso la tele, canal que toqui segons el dia de la setmana (ventdelpla, house, herois, anatomia de grey, zapping), i em poso a seguir liquidant assumptes i parlant pel messenger si hi ha algú amb qui parlar (habitualment, el Sergi i l'Àfrika). Total, intent de multitarea (diuen que no sabem fer més d'una tasca alhora). I vaig fent alguna cosa poooc a poc.
A mesura que ja s'ha fet fosc, la ciutat s'apaga i els mes troneres van "recollint els carrers", la meca productivitat s'incrementa, i em sento més depsert per fer tasques complexes (aquelles del ToDo que han quedat relegades per excessivament complexes), o practiques que requereixin programació de codi, o altres coses de alta exigencia mental.
Normalment, i com no sóc superman, el cansament també fa mella, i cometo petites errades tontes, perquè parts del meu cervell preferirien estar a Matrix imaginatn altres realitats (lo que ve a ser somiar). Però res greu, normalment lletres malposades per la maleida dislexia digital (o sigui, que el teclat canvia les tecles de lloc i claro...)
Llavors ve el moment de mirar el rellotge, i pensar, deu ser la 1 com a molt, i veus, les 2, o les 3.33 (com ara), o de vegades les 4 passades. I penso, hauria d'anar a dormir, que sino demà ja veuràs no seré persona (fins al a nit que torno a activar-me, clar).

Evidentment, mentre ocorre aixo, la tele ha seguit posada, i com que a altes hores de la tele fan: Telepredicadors, teletienda, porno amb sms, anuncis de sms porno, i "Loquesea Digame?", vaig fent szapping i acabo deixnat normalment, el teletienda del picador-rallador-coche-barco-aviuon-mansion-quehacelacomprasolo. És tot un món, acabes convençut que necessites urgentment aquell gadget inutil.

I d'unes setmanes cap aqui a més, parlo amb la meva amiga Àfrika. Bé parlem o delirem, tot depèn del dia. Ja que ella també és aficionada a quedar-se fins tard desperta. Diu que és una òliba perque prefereixen la nit; jo la crec. També em passa això que de sobte són les 2 o les 3 i toca fer un esforç.

Un cop al llit, evidentment, és contar fins a 5 i caic desmaiat completmanet fins que una poderosa llum, una veu que sembla atronadora (pateixo d'hiperacusia post-despertar) i una màquina infernal em recorden insistentment que he d'aixecar-me. Cruel rutina. Si total, tot just fa 5 hores que dormo! Però acabo aixecant-me, i ja em despertaré cami de classe, aixi puc descansar una mica mes. I alli, fins a 3 capuccino de maquina vending i com nou, per un altre dia.

Creieu que tinc algun transtorn del son? Són les 3.48 i em sento en plena forma mental.

Sóu intrèpids i àvids lectors, els que hagueu arribat fins aqui. Felicitats!!

"El futuro no cabe en mi piso"

Acabo de veure a la tele aquesta frase i ensenyaven un micropis, amb parets "mòbils" com les dels arxius-biblioteca per posar i treure habitacions i parets. Molt útil (en teoria) i molt maco. Explicaven que ho presentaran a la propera fira de construcció, juntament amb altres solucions que s'estan estudiant per fer "vivibles" microespais.
Però això m'ha portat una reflexió immediata:
Si el pis és més petit serà més econòmic, en teoria. Bé, no té per què. Però, quan costa la reforma perque sigui com el de la animació 3D? I els mobles que puguin "comprimir-se" (o abatir-se a la paret) en aquest espai? Total, que estem com sempre.

Post reinaugural

Hola a tots els meus lectors, esporàdics, assidus, o simples passavolants. Ara que ja esteu aquí us diré una mica de què va això, si és que ho sé.

Sincerament, no sé què puc explicar aqui d'interessant pel món, i no hi haurà cap tema en concret.

Començaré explicant una mica què hi faig aquí a Internet, i si em ve d'ara o de fa temps.
Fa mooooooltissim, cap allà el 98 o 99, vaig iniciar una serie de webs "experimentals" allotjades al meu ordinador, com a "excusa" per trastejar amb servidors web i de correu. Aquesta web, es va dir, Danielillu Planet, com a definició del que és: "el meu món", les meves coses, el meu espai. I us puc dir que era de color groc molt maco, com aquest.
Un cop funcionava el servidor, laweb acabava morint de fàstic o riure. Mai vaig aconseguir res que em durés més de 2 mesos. Tot i que vaig montar l'invent varies vegades al llarg dels anys. L'any 2002 i 2003 les vaig reprendre, però res.
Cap a l'any 2002, vaig iniciar un blog a Blogger, de fet, aquest blog que avui reobro, que va quedar en estat vegetatiu, fins un any i mig mes tard, que vaig postejar un parell de paraules més, i va tornar a entrar en estat vegetatiu fins avui.
Avui, dient-li a una amiga que estava aburrit, m'ha acabat convencent que podia iniciar un blog, ja que creu que puc tenir coses a explicar al món, i com que de tantes coses que tinc a fer, no sé què fer (és un defecte que tinc), doncs m'he posat a recuperar el compte de blogger i iniciar aquest post.

Aquesta noia, l'Àfrika Winslet, fa poc que la conec, però la considero una amiga. A més és una jove escriptora promesa, i no dubto a dir que algun dia els seus escrits estaran al costat de "La catedral del mar", "L'ombra del vent", i els monòlegs del Buenafuente. De moment ja ha publicat textos en tres llibres de relats, i segur que no seran els últims.

Ella és la "culpable" que recuperi aquest blog, que ja fa poc ha celebrat uns fantàstics 5! anys de vida, vegetativa, això si. Però espero que els propers 5... mesos, siguin en actiu, i tal com ella creu, hagi dit al món coses prou interessants per estar aqui escrites.

Així doncs, us dono a tots la benvinguda al meu Planeta.
Passeu, mireu i xafardejeu!

hola, funciona?

provant, si es llegeix, el blog funciona