Incertesa

Tinc tot de pensaments donant volts pel meu cap de forma desordenada, apretada i decontrolada, en general que tenia necessitat de plasmar, d'ordenar però no ho he aconseguit d'una forma prou clara fins i tot per mi, aixi que el que se m'ha ocorregut ha estat dibuixar la meva incertesa. No sóc un gran artista, de fet, sóc un pèssim artista, sobretot pèssim dibuixant i pèssim pintor, però crec que s'entendrà prou bé.
Què he de fer? Quin "estil de vida" he de seguir? El d'abans? el d'ara? buscar nous i millors estils i formes de viure?

Intencions

Tinc bones intencions però es queden en intencions;

Avui però, una d'elles ha passat a ser un fet i em sento millor.

Salut i vida

Porto un temps indeterminat en un estat similar a les vacances i, curiosament, no em sento millor, ja que no tinc temps per quasi res més que desordenar encara més el meu cicle biològic; crec que desaprofito molt el temps, massa. Ahir era la una, i 5 minuts més tard eren la 1.45 de la matinada, i no havia fet RES de RES: mirar fixament la pantalla sense cap finalitat.

Algo bo he tret d'aquest període. Vaig trobar una oferta de feina que creia interessant, vaig anar a la entrevista tècnica i a la de relacions humanes fa 15 dies, i bé: dilluns començo a treballar! Ja veurem a veure que tal.

Tot i això, ara mateix estic força malament ja que divendres van treure'm dos queixals del seny que tenia pendents des de setembre de 2006 (quan em van treure els dos de la esquerra). Porto molt malament això de no poder menjar i no sé si és autosuggestió o què, però crec que aquesta setmana per la tele tot el menjar que apareix és tremendament apetitós. Avui és el dia que més "seriosament" he sopat i era un frankfurt tallat co si fós fuet. La resta de dies era pa bimbo a bocinets i formatge :( això no és vida!! Almenys no estic quasi inflat, el morat ja té un to groguenc força curiós i puc mantenir converses curtes i poc efusives. Però no puc obrir la boca, amb esforç una cullera de postre per menjar un petitsuisse gegant (que m'acaba fent mal la ferida per l'esforç d'obrir la boca).

Espero a més, que a mesura que torni la rutina em torni la inspiració i pugui fer posts curts i efusius com alguns dels anteriors, dels quals n'estic orgullós que hagin sortit de la meva inspiració.

Salut amics!

Estats d'ànim, atrapat pel temps

Després de uns mesos força carregats, en el que les emocions i el benestar personal passaven a un pla més secundari, puc declarar-me en vacances.

Ara però, tota la càrrega persnal més o menys continguda ataca de cop i trenca esquemes, pensaments, intencions i alhora, t'enfronta a la realitat.

Una realitat que no és marró, ni és verd esperança com l'havia vist, ni de cap altre color; realitat al natural, amb tons de blau o gris clar.
Nous amics, noves amigues, nova gent de sempre, noves experiencies. Tot allò que creus haver-te perdut ara arriba, quan menys ho esperes i t'hi aferres com la última esperança per sortir d'un ritme de vida que no porta enlloc, i que tampoc ve d'enlloc.

Una contradicció em persegueix: viure la vida, al present, dedicar-me al més inmediat, o bé, pensar una mica en el futur, que no tot és tan fàcil i cal fer coses profitoses.

La vida amics, la trobo massa complicada

Amistats en 2.0

Emulant temps antics, quan internet era 1.0, la comunicació era mitjançant IRC i fòrums i els HOYGAN no proliferaven arreu, divendres vam quedar amb nous amics de la FIB; forjats
a les immensitats del fòrum i posteriorment en estressants xats multiconversa i multipersona.

Ens tornarem a veurem aviat :D, però que les braves no piquin tant, siusplau!!

Coses bones d'acabar els examens

Avui he acabat els examens! YUJU!!!
Possiblement, els que siguin els últims exàmens de la carrera.
M'he despedit amb ALgorisima, Calculabilitat i Complexitat (ALCC), la mateixa que al juny em va inspirar un blog paral·lel mentre l'estudiava. Però encara em queda una pràctica, que n'entrego una part divendres i una altra part el dia 24 o 25.

El dia que faig un examen, si el següent no és immediat, acostumo a dedicar-lo a "assumptes personals".
Avui he fet bricolatge i he montat una estanteria ikea, molt fàcil.
I una Toy Box disney-pixar :D que em van portar els Reis :D. No s'obliden del que sempre he volgut, que macos són...

Reis 2008

Siiii!!! Tinc una foto dels reis quan estaven a casa meva!!!
Però hi ha una cosa que no em quadra: On estava Gaspar?????



Síiii, m'heu enxampat: són els reis del tortell. El del mig va sortir d'un tortell fet per una banda de pro-papanoels radicals, deu ser el sustitut de Gaspar. Concretament, la granota va sortir del tortell que van menjar-se els Reis quan van passar per casa a deixar regalets. Crec que no els va sentar bé i l'any que ve no deixaran regals com a venjança.


Ara si, oficialment, es dona per tancada la temporada de menjars familiars!

Comença un nou any

Ara que és Any Nou i veiem per la tele com es celebra a diferents llocs del món, la gent sol confessar on li agradaria passar l'any nou i/o Nadal un cop a la vida.
Puerta del Sol a Madrid, a alguna platja caribenya, Torre Eiffel - Champs Elysées a Paris, Times Square a New York City, Trafalgar Square a London, a la Porta de Brandenburg de Berlin,....

A mi, algun dia, m'agradaria anar a Sidney, un gran espectacle de llum i color.



Algún dia....

Última setmana

Comencen els últims 7 dies de quatrimestre. Set dies crítics en els que s'ha de fer moltes coses; hi ha molt poc temps i molta pressió. Cal fer-ho bé, cal complir les expectatives i a ser possible, quedar satisfets amb el resultat.

I si tot va i faig que tot vagi com desitjo, a més seran els últims 7 dies de classe després dels quals començarà Nadal, exàmens, i una nova etapa a la vida, no només per mi, sinó també pels meus amics i coneguts.

Ànims! Queda poc :D

Et veig venir

Et veig, de lluny.
M’il·lusiono, de prop.
Parlem, un moment.
El record, perdura.

El verd no es perd.

Ja és Nadal

Cada any es diu qeu Nadal "comença" abans. Decoren els carrers, botigues i centres comercials, comencen els anuncis de joguines a tota hora, s'escurcen els dies de manera alarmant...

Per mi, Nadal comença quan es donen dos factors molt concrets.

El primer és quan a casa meva comprem la primera barra de turró Suchard. MMMMH!

Un turró senzillament, genial. No he probat res semblant.
Xocolata amb llet, amb arròs inflat dins, en una barra compacta, i que es serveix boca avall, com la salsa calvé.

I a més, és com les pringles, quan comences a tallar, tothom en vol i tu no pots parar de menjar-ne.



El segon factor és més mundà, comercial i consumista. Capaç de despertar la il·lusió de nens i nenes de tot arreu, ple de novetats i coses diferents.

El catàleg de joguines del Toys'r'us és el que marca, junt amb el turró, l'inici del Nadal. I aquest any, per contra del de l'any passat, m'ha agradat força, té gran quantitat de jocs d'estil "clàssic" o tradicional, que no tenen una gran presència d'electrònica fràgil i més aviat insulsa (mai m'han agradat massa tret d'excepcions, tot i que sóc un tecnòcrata fins a la medul·la).





Aixi doncs, i unit a que ja sóm a dia 1 de Decembre i ningú em titllarà de boig puc dir:
Bon Nadal!

El temps passa, corre, vola

“De pressa fugen les hores, de pressa i no tornen més...”
Miquel dels Sants Oliver, a una torre de Vallvidrera.

El temps, aquella dimensió tan relativa. Quan el necessites fuig, quan vols que s'aturi, vola, i quan vols que passi el més ràpid possible, decideix parar a fer un descanset.

I volant fugint i descansant el temps passa i només queda un mes per Nadal.

Encara tinc la sensació que el curs tot just acaba de començar que ja s'acaba, i a més s'acaba un període de la meva vida.

Núvol de diumenge

Estic als núvols, aliè a tot. No es un núvol blanc i esponjós, dels de bon dia. Però tampoc és un núvol espès de tempesta.
Un núvol dels que acompanyen un diumenge cassolà, gris, de llum difusa. Un dia de no fer res, desinspirat i apàtic.

Confusió

Confusió
2 confusió mental Alteració global de les funcions psíquiques, generalment temporal i deguda a una intoxicació, a una malaltia infecciosa o a un xoc traumàtic o emocional.

Estic confós, no sé què he de fer, pensar o dir. Si penso A, crec que B és millor. Si crec B, penso que podria intentar A, "from lost to the river". I llavors, torno a pensar que A no és bona opció, que estava convençut de B.
Llavors entro en una alteració global de les meves funcions psíquiques que m'angoixa i no em deixa viure.

Ja no hi ha claror i estic a un creuament de camins mentre traço la cartografia de la vida. Cap a on anirien Cristóbal Colón o Fernão de Magalhães?

Em sento desubicat

Tinc una gran angoixa que no em deixa en pau.
Avui em sento desubicat, fora de lloc allí on estigui. Crec que no és JetLag.

On estic?

Afegeixo: Em sento emmental ;)

S'acosta el futur

Estic en crisi de futur.

Començar la universitat em va garantir un temps d'uns 3-4 anys de calma decisional, tenia molt clar el que volia fer.

Als temps, m'he adonat que ja no volia fer allò que portava tota la (curta) vida perseguint: hi ha gent molt més bona que jo, que en saben molt més i amb més profunditat. Molts plats i poc pastís, i hi ha plats més grans que el meu.

Tot i això, vaig descobrir un nou camp, totalment diferent, més desconegut o atípic. Sembla molt estimulant, gratificant i enriquidor. Crec que m'agrada, però no hi he trobat el meu lloc encara.

Porto quasi un any orientant-me, preparant aquest futur. I ara, s'acosta el moment de decidir, la calma decisional s'acaba.

Cal buscar un Projecte de Fi de Carrera. M'agradaria una cosa difícil però abastable; novedosa i diferent però alhora que pugui tenir una aplicació real. Voldria aportar a aquest món una engruna com a agraïment a donar-me tot el que sé.

Però el que m'angoixa de debò és el que vindrà després. Treballar i realment adonar-me que he après moltes coses de profit? Fer un màster of the universe i dedicar dos anys més a estudiar i destilar euros de l'aire? Treballar durant un any d'alguna cosa del que vull fer i després fer el màster?

Estic en crisi, amics.

Tot sembla igual

Tot sembla igual, però res s'hi assembla.
Tot segueix en la mateixa direcció, però el paisatge ha canviat.
Tot és diferent, però segueix igual.

Vamos a la cama!

VAMOS A LA CAMA
La família Telerín

Un recado de parte de la tele
ya va siendo hora
de que los peques
nos vayamos a la cama
¡¡ ale !!
Vamos a la cama
que hay que descansar
para que mañana
podamos madrugar disfrutar
(se repite 4 veces)

Tot són realitats, en realitat

Avui m'he adonat que hi ha dos realitats:
La que veiem, i la que volem veure.
La realitat que volem veure és verda, marró, blava, gris... depèn dels ulls amb que la mirem. No és una realitat psicodèlica i psicotròpica, al contrari, és igual en aparença que la que veiem realment, però amb algunes sutileses diferents. Una persona amable, una paraula, un somriure, un arbre frondós, un dia assoleiat i agradable...

Però, la realitat no és així. De tant en quant, veus la realitat autèntica, la que és igual per tots els que t'envolten, i llavors t'adones que les paraules amables no són molt més que una pura cortesia i formalitat, les paraules són les justes, a l'arbre se li cauen les fulles i el dia s'acaba de convertir en una tempesta de 2 litres per minut.

Per cert, ha tornat a diluviar a la ciutat.

Visions d'esperança

Diuen que l'esperança és l'últim que es perd, però el seu color verd és car de veure i fugisser. Quan creus que el podràs veure, i amb ell l'esperança i il·lusió que simbolitza, s'amaga, i llavors no saps si el veies de debò o només ha estat una visió.

Potser és que el verd és un color que no pot tenir-se prop.